dimarts, 27 de novembre del 2012

STOP! Zona de confort

El dia que decidim ser feliços ens convertim en buscadors incansables.

Alguns de nosaltres, per descobrir que la felicitat resideix dins nostre, necessitem voltar el món: descobrint nous llocs, nova gent, noves cultures, noves maneres de fer... De fet, ens descobrim a nosaltres mateixos reaccionant com mai abans ho havíem fet.

Com més vegades ens allunyem de la comoditat, dels braços protectors del que ja coneixem, més oportunitats per créixer tindrem, i més pistes sabrem de per on discorre el sentit de la nostra vida.

La vida senzilla és plena de grans mestres. Ens pensem, en un principi, que un mestre ens il·lumina el camí, que ens fa grans i savis, ...com quan érem nens. Després però, descobrim que un mestre és aquell nen que acaba d'arribar a aquest món, i és savi perquè no sap... o encara millor, descobrim que és mestre aquell company o veí que ens treu de polleguera. És quan el nostre ego aflora, que la humilitat té més espai per fers-se gran.

Sortir de la zona de confort comporta arriscar-se, atrevir-se, ...considerar l'opció del fracàs com un més dels finals possibles, si és que hi ha final... Alhora implica confiar en un mateix, en la força innata per aprendre de tot, i a recuparar-se dels moments poc fàcils.

El millor moment per un aprenent i enamorat de la vida, crec que es culmina en aquell que, des de la humilitat més absoluta, s'adona que, sent autèntic i coherent amb si mateix, està fent el que li agrada, i que alhora, inspira a d'altres a anar a la recerca del seu tresor interior, a ser el que volen ser, a estimar el que ja són.

L'Eduard és una persona que porta molts anys en això. És un aventurer, un creador nat, un inspirador, un especialista en provocar el canvi en les persones i en el món. Creu en un món més just i per això s'implica amb la vida, arreu del món. Reflexiona, pensa, crea i torna a crear. Busca els espais per aprendre, i alhora molts nens i joves tenen la sort d'aprendre d'ell.

Gratitud, alegria, creativitat, aventura, sensibilitat, solidaritat, amistat, curiositat... és el que em desprenen els passejos pel seu bloc.

Aviat el seu bloc COM GOTES A L'OCEÀ farà 5 anys que nodreix la xarxa, i les nostres vides.

Des d'aquí, una fortíssima abraçada i PER MOLTS ANYS!!!!

 

diumenge, 25 de novembre del 2012

Els moviments de l'Ànima

Hi ha molta bibliografia on poder llegir sobre la teràpia sistèmica de les Constel·lacions Familiars creada per Bert Hellinger i cada vegada,més oportunitats on descobrir i experimentar què són les constel.lacions en primera persona. No cal cap entrenament per constel.lar, cap aprenentatge previ. Com en moltes altres situacions, només cal buidar la ment, apartar la raó i deixar-se portar pels moviments de l'ànima i de les emocions que afloren.

Les constel.lacions familiars són configuracions sistèmiques que representen el sistema (família, organització, comunitat, etc) de forma objectiva, i que ens ajuden a entendre i donar resposta a bloquejos emocionals, patiments, desordres en el sistema, abordar situacions complicades de resoldre, elevar la consciència,... en definitiva, a acceptar, transformar i confiar més en la vida i en el que els nostres ulls (o raó) no són capaços de veure. Sempre des de l'Amor, com a element motivador i també element reparador, reconcil·liador, sanador...

Hellinger va definir els Ordres de l'Amor que són els que fan que flueixin les relacions:

La vinculació i el dret de pertanyença al sistema familiar. Tots tenim dret a pertànyer. El no reconeixement del lloc que un ocupa (mitjançant l'exclusió, el rebuig, el despreci, l'oblit) té conseqüències sistèmiques que passen de generació en generació i poden estar al nostre inconscient.
>  L'equilibri entre el donar i rebre. Tornar l'amor que rebem, per igual, si volem ser lliures. D'igual a igual en la parella. A la família, els pares donen i els fills reben. El que hagin sabut rebre els fills, ho tornaran a donar als seus propis fills, o als seus projectes de vida.
Respecte a l'ordre i a la jerarquia. S'ha de respectar el lloc del que està abans que nosaltres. Només amb el respecte als anteriors, ells s'entregaran per estar al servei dels més joves.
 
'Mai estem sols' i és que, de partida, portem a les esquenes tots els nostres ancestres amb nosaltres. Ens acompanyen. De fet, nosaltres som una eina per al nostre sistema, estem al seu servei volguem o no, per resoldre exclusions, comprendre, estimar i sobretot reconcil·liar.

Les constel.lacions m'han permès comprendre i connectar-me amb la vida i amb el més enllà de la vida. Posar ordre en el sistema, sentir-ne la pertanyença, honorar els que van abans que jo, estimar els pares per igual, acceptar les càrregues i els talents de cadascú, responsabilitzar-me del que és meu, i deixar al seu lloc el que és dels altres. M'han permès donar un nou sentit a les dificultats, a qüestionar-me aspectes importants a la vida, apartant-ne el judici en virtud de l'acceptació del que és.

Aspectes com la malaltia, la solitud, la tragèdia o la mort, cobren un nou significat i una força potencial que restitueix el sentit de la vida; així mateix, podem desmitificar el dolor, reconèixer-lo com un gran aliat, respectar els errors i la història dels nostres ancestres, per fer alguna cosa millor.

Alguns llibres que he llegit:
> Vivir en el alma. Rigden Institut Gestalt. Joan Garriga. 2008
> Empezar a Constelar. Gaia Ediciones. Brigitte Champetier. 2010
> La reconciliación con nuestras raíces desde el Amor. Lola de Miguel Campos.


 

divendres, 16 de novembre del 2012

Estimar-se un mateix

L'autoestima és la valoració que tenim de nosaltres mateixos, és la força que ens impulsa cap a la vida. Està molt relacionada amb l'autoconfiança, amb l'amor incondicional cap a nosaltres mateixos.

Què entenem per amor incondicional?
Hem de pensar que amb tot el que compto dins meu, tinc suficient per ser feliç. Perquè del que es tracta a la vida és de ser feliç, més enllà de les possessions, dels èxits, dels meus pensaments, etc.

Hem de convèncer-nos a nosaltres mateixos que el que ja som és suficient per viure, que no necessitem res de nou a la nostra vida, més enllà de reconèixer i fer conscients coses en nosaltres que tenim però que encara no hem integrat.

La baixa autoestima ens fa creure que no som mereixedors, que no servim per a res, fa que ens jutgem més durament del que jutgem als altres, ... i pensem que la sort o la felicitat a la vida depenen de tot el que passi a l'exterior. Quan estem amb l'autoestima baixa, les nostres relacions es deterioren, creem relacions de dependència, i, quan més necessitem companyia, els altres més s'allunyen de nosaltres. Intentem aconseguir l'aprovació dels altres a qualsevol preu.

Què puc fer?

1) Primer de tot, dir prou! Manifestar i acceptar que vull viure!

2) Sentir-me. Saber què vull i què necessito. Ocupar-me de mi. Prendre consciència de les meves necessitats i de les meves limitacions, des d'una postura segura i clara.

3) Canviar els meus pensaments per canviar les meves accions. Acceptem el fet de ser humans. No ens exigim ser perfectes, no ens despreciem, no ens fem descomptes gratuïtament. Valorem-nos i adoptem nous patrons de pensaments, des de l'optimisme.

4) Prendre consciència de tot amb el que ja compto. Les nostres eines són dins nostre, i no fora. Som éssers complets i tenim tot el necessari incorporat per poder ser feliços.

5) Donar-me permís per descobrir nous camins, per provar noves maneres de fer, per equivocar-me i per tornar-ho a intentar.

6) Conversar amb el passat. Detectar i aprofundir en totes aquelles creences que em boicotegen, que tinc fortament gravades i enfrontar-m'hi. Reconèixer-les, abraçar-les i acceptar-les. Només així les podré transformar.















Frases cèlebres:

"Afronta el teu camí amb coratge, no tinguis por de les crítiques dels altres. I sobretot, no et deixis paralitzar per les teves pròpies crítiques" P. Coelho.

"Sé tu mismo, los demás puestos están ocupados" O.Wilde

Llibres recomanats:

"El poder está dentro de ti" Louise Hay

"Quiérete mucho" Raimon Gaja Jaumeandreu

"Reinventarse" Mario Alonso Puig

"20 pasos hacia delante" Jorge Bucay

Pregunta:

Què espera la vida de mi?