De-Creixement

Decreixement, paraula a tenir en compte, un concepte cada vegada més estès i de vital importància.

Fa unes setmanes vaig anar a una conferència del Serge Latouche al CCCB de Barcelona. No em pensava trobar la sala tan plena i, fins i tot, mitja hora abans les entrades exhaurides! per una conferència en francès i sobre idees ecologistes.

Vaig fer el possible per entrar (de rebot!), per aconseguir un traductor (quin dia em posaré amb el francès...?), per gaudir de la conferència i prendre apunts a consciència (per encàrrec del meu ecologista particular). Va ser impressionant, increïble, urgent! Alarmant! Em vaig quedar sense alè... meu deus!

Us convido a que investigueu una mica sobre el tema, sobre les noves idees de sostenibilitat, o millor dit de supervivència. En definitiva, sobre el canviar de vida o seguir vivint de la llum dels estels que es van apagar fa anys llum.

El decreixement és saber aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem arribat massa lluny. És escollir la simplicitat quan s'evidencia que l'abundància no ens fa feliços. 

La idea del concepte DECREIXEMENT es fonamenta en que no és possible el creixement continu en un planeta limitat. L'empremta ecològica supera el 50% de la capacitat de regeneració de la Biosfera. Hem de fer-nos conscients dels recursos limitats de la natura i reduir sobretot el consum i la petjada ecològica que generem cada dia amb els nostres hàbits i responsabilitzar-nos.

'La degradació del planeta és el mirall del nostre interior'. Segons Latouche estem en una crisi de civilització, i aquest és un gran moment, una gran oportunitat de canviar. Cal informar-nos, prendre consciència i passar a l'acció.

Per anar una mica més enllà en el tema, crec interessant fer l'apunt que l'índex de la felicitat per la New Economics Foundation, relaciona l'índex de la felicitat amb la petjada ecològica del país, l'esperança de vida, i el grau de satisfacció dels seus habitants. D'aquesta manera i sorprenentment, en el rànking de països, Espanya ocupa el lloc 76 d'un total de 143 països i Estats Units ocupa el 114! (juny 2009) Els primers tres països en el rànking són Costa Rica, República Dominicana i Jamaica. Us convido a que investigueu una mica més sobre el tema, ja que podria ser una mostra més que la nostra felicitat té a veure amb l'ecologia i la sostenibilitat.

Encara més enllà, i de forma pràctica, podem relacionar aquests conceptes amb nosaltres mateixos a través de l'Ecologia Emocional, concepte pioner del qual podeu trobar informació extensa a la Fundació Àmbit.

Més info:
El Decrecimiento - El País - Gustavo Duch 21/9/2007
'Petit tractat del Decreixement serè' Serge Latouche 2009

Un far, un collage, un SI!

A tots s'ens desperta algun dia la curiositat de saber qui som, i què fem aquí. Què s'hagués perdut el món si jo no hagués nascut? Quina és la meva missió a la vida? Hi ha quelcom al nostre cor que reclama la nostra atenció, que intueix que estem aquí per ser feliços, per gaudir del camí, i ser creadors i no pas autòmates. Us convido a començar el viatge més apassionant que he fet mai: el de l'autoconeixement, el d'anar cap endins per després anar enfora. Trobar el teu far, orientar la teva brúixola, anhelar el teu somni i construir-lo amb cada petita passa. La força i tot el que necessites és el teu gran tresor, i està dins teu. I és que, sempre ets a temps de (re)crear'te!

Com diu Tony Meléndez: "No me digan que no pueden porque ustedes pueden hacer mucho más. Sólo levántense y digan: Yo quiero, Yo Puedo, Yo voy! a moverme para adelante. Tienen un mundo que sólo está esperando la mano de usted decir SI"

Gràcies Tony

La vida en un botó

De regal: un botó. Així va acabar la classe de meditació del primer dia a Àmbit.

Curiós haver d’observar, experimentar i contemplar un objecte tan simple i petit com un botó. I quin millor regal, i també sorpresa al cap d’un mes, de compartir l’experiència de cadascú. L’apassionant món minimalista que obre les portes a un gran univers de reflexions. En resumeixo algunes:

La idea Trau-Botó: la combinació perfecte!

La Unió de les parts de forma fàcil i eficaç.

Senzillesa com essència, simplicitat, humilitat de concepte. Però alhora adaptació als temps moderns, doncs ha sobreviscut des de la Prehistòria!

Gratitud a la seva vocació de servei.

Evocació a la Infantesa, tot recordant la capsa de llautó de la mare o l'àvia que tant ens fascinava de petits.

Visió del món per un forat… limitada?

I la curiositat màxima… com pot un botó cridar: cusa’m!!!?

…

Per arrodonir l’homenatge al meu botó i als companys, dir-vos que els botons van passar de ser un element noble i ornamental durant gran part de la història a esdevenir un element quotidià i ben popular en els nostres dies. De vegades femení, d’altres més masculí. Fins i tot va arribar a ser un element d’especulació, quan encara no s’havien descobert materials com el plàstic, amb el que alguns es varen arruinar i tot (la crisi del botó! tot es repeteix…); i també va ser durant temps un element mal vist, ja que donava a les senyores la possibilitat de despullar-se ràpidament, no havent-se de descosir el vestit. Guaiii!

Tot un luxe tenir botons a la nostra vida, ja ho veieu.

Gràcies petitons! Sou uns herois!

Una frase: "Cóseme un ojal al corazón que me abroche a tus sueños"

Una cançó: Tots els botons (Beth)

http://www.youtube.com/watch?v=s5aS9Ld74h8

Un món per estrenar - Martí Soriano

Benvinguda la inspiració dels petits-GRANS moments!
Ahir a la nit vaig poder gaudir en directe de les cançons (música i lletres) del Martí Soriano, cantautor. Bon ambient, bon lloc (al nostre barri del Clot!) i pura passió per la música i per regalar-nos un vetllada de concert extraordinària.
La passió, les ganes, les infinites hores dedicades a composar, per trobar la nota addient, la paraula exacta s'entreveuen en cada acord, en cada síl·laba, i fan que cada cançó sigui d'una bellesa extrema i d'alt contingut. Felicitats i gràcies Martí!

Us deixo algunes estrofes de les cançons que m'han copsat, podeu fer un tastet de la seva música al web http://www.myspace.com/martimusica i http://www.martiweb.cat/ i veure'ns en el proper concert!  Quedem?? (9 d'octubre Bar Macondo).

Per fer propòsits per l'any nou em sobrarien els motius

però avui em conformo amb sentir-me viu

quan arribin els mals records.

Perquè no obstant a fora el món està girant

i és que amb el que fas que la vida et va canviant

I cada dia hi ha un moment
que creuo la mirada amb l'inconscient
el reflexe d'un vidre o un bassal lluent

Et mous pel que creus que és nou

i no saps bé si et commou

ens vols fer creure que ho tens tot

i mai sabràs si ets tu i prou

Calla la gent, dorm el soroll

quan tot és fosc, riuen els morts

penso de pressa, el cap emb bull

jugo al pati de les inquietuds

Et tenia a tu però em faltava jo

i ara ja no sé res de tu

però estimo el món

I avui que et faig una cançó

vull regalar-te aquests acords oberts

al teu món...

Rellotge amb cara de velocitat, la vida és tota feta de llum, les ones que parlen amb les roques, mirant de sobreviure dins el gran aparador, la por d'acostar-te a l'èxit o al fracàs,... m'encanta!

Un món per estrenar és un àlbum ple d’històries i situacions quotidianes però enfocades de dins cap enfora, fugint de la superficialitat dels personatges que sovint interpretem i en el seu lloc parant atenció a les sensacions i emocions que realment ens mouen o ens bloquegen; vist tot plegat, és clar, des del prisma d’en Martí i les seves vivències.

Inspiració RAMANA

Un dels moments que he viscut a l’Índia aquest estiu i que m’emporto a la motxilla ha estat passar per l’Ashram de Ramana Maharshi. El toc d’espiritualitat d'aquest viatge ha estat un regal. Vaig tornar cap a Barcelona amb el seu llibre d’Spiritual Stories i les ganes de tornar algun dia a aquest lloc.

Les breus meditacions que vam fer a les coves on Ramana va estar meditant durant més de 20 anys, i l’encant de l'Ashram al peu de la muntanya sagrada d’Arunachala, s’han ancorat en forma de sensacions que em costen passar per alt. Tota l’energia que vaig sentir, sense esperar-m’ho, ha fet que la meditació hagi escalat posicions en la meva llista de prioritats. Ho aconseguiré?? La intenció de moment hi és, espero que la poca gestió del temps a occident no em boicotegi els plans…

Indagant sobre Ramana, i per tots els que dediqueu alguna estona a assolir el samadhi (ment no distreta), us pot servir l’exemple que fa servir Ramana en el camí cap a l’ésser veritable, cap al ‘jo’ que forma part d’un tot, a la recerca de l’objectivitat única per fugir de la dualitat. Segons ell i la doctrina Vedanta Advaita, la dualitat no és la realitat, tot és un, l’absolut. Aquest també va ser el mantra que vaig escoltar més vegades a Amritapuri (Amma’s Ashram). Curiós...

Segons Ramana, podem abandonar tots els altres pensaments fent-nos la pregunta: Qui soc jo? I fer el silenci. Cercar l’essència del jo dins nostre seria com mirar dins el buit, com mirar una llum enlluernadora que, per força, atura el pensament.

Em relaxa pensar que la veritat no és un sí o un no, no és ni dreta ni esquerra, ni és el positiu ni el negatiu, sinó que es troba en el camí del mig. Ja m'agrada.

Per tenir més 'info' podeu consultar el bloc de l'Eduard (Com gotes a l'oceà), o les Converses amb Ramana Maharshi, a més de moltes altres webs o bé... que Arunachala ens espera de nou!

Bloc en blanc

La vida no té paràgrafs, tampoc punts i apart, ni idees estructurades, ni tan sols un argument previ. Sovint les idees van i venen, els pensaments apareixen quan volen. No podem oblidar un fet quan volem, ni moltes vegades fer un descans per respirar quan ens convé, ni quasi posar ènfasi en allò tan important ... és tan difícil de vegades passar pàgina!

En canvi, a la vida sí hi ha admiracions, preguntes espontànies, punts i coma que no sabem ben bé mai perquè posem, rimes fortuïtes, gestos que ens delaten, paraules que ens toquen, melodies que se'ns enganxen, ... i un fil conductor que som nosaltres submergits en un destí que anem teixint, decidint o no ser-ne els protagonistes.

En aquest punt de partida d'aquesta vida en construcció inicio aquest bloc.

No és cap principi ni cap final d'etapa, més aviat és un començar continu cap a una nova vida més conscient i plena que em fa estrenar els dies amb moltes ganes de crear. Hi ha moltes paraules que m'acompanyen en aquest trajecte: coherència, confiança, valor, amistat, compromís, entusiasme, gratitud ... i moltes persones que estimo i que sento molt a prop.

Venint de l'Índia, acabant el Màster a la UB, formant-me tan com puc, dedicant hores al meu desenvolupament personal, acceptant les situacions 'no fàcils', i compromentent-me amb el meu futur, estreno aquestes ratlles exclamant: BENVINGUDA VIDA!