Elna, t’estimo.
Tant o més que el primer dia, necessito tenir-te als meus braços.
Sentir la teva calor, la teva pau. M’havies d’ensenyar tantes coses de la vida!
No em puc queixar, ja ho sé, la vida és un continu aprenentatge sense tu, però és tan dur no tenir-te! És tan tortuós aquest camí de vegades…
Tant o més que el primer dia, necessito tenir-te als meus braços.
Sentir la teva calor, la teva pau. M’havies d’ensenyar tantes coses de la vida!
No em puc queixar, ja ho sé, la vida és un continu aprenentatge sense tu, però és tan dur no tenir-te! És tan tortuós aquest camí de vegades…
Sense estar tu físicament visible, et puc veure en cada bocinet d’amor que la vida ens regala, en tot el que és bellesa i dolçor.
...Una cançó que m'arriba al cor ets tu.
...Un misteri de la natura que faig conscient ets tu.
...Un nen que riu i em desperta alegria ets tu.
...Uns ulls que brillen i persegueixen el seu somni són tu.
...Cada llàgrima que vesso i m'aferra a la vida ets tu.
M’agradaria poder-te tocar, tenir una conversa de mare a filla, d’ànima a ànima, de cor a cor… poder mirar-te als ulls amb el cor obert de bat a bat, i donar-t’ho TOT.
El destí se’t va endur com per art de màgia… la mateixa màgia que ens manté vius als que seguim en aquest món. Entre ‘ser’ i ‘no ser’ hi ha un abisme… i per mi aquest significa la nostra missió, el nostre compromís amb la vida.
S’ha acabat pensar en què esperem de la vida, sinó esbrinar què espera la vida de nosaltres. Disposar-se a volar, atrevir-se a ser lliure, a regar d’una vegada per totes la llavor que crida ofegada des del nostre cor autèntic i valent.
Sé que hi ets i no hi ets, sé que ets gran i petita, sé que ets sàvia i innocent, sé que ets fràgil i forta, sé que ets efímera i perenne, sé que hi ha un abans i un després de tu, intueixo que em faràs de far en aquest mar de dubtes...
T’estimo Elna.
