Viure la vida... abans no sigui tard

Ara fa uns dies va tornar a sortir publicat l'article de la infermera i escriptora australiana Bronnie Ware sobre els 5 penediments més comuns abans de morir arrel d'un estudi fet en persones moribundes. Aquestes confessions s'ordenen segons Ware en cinc punts (font: Diari ARA):

1. Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida, i no la que esperaven els altres. És el penediment més freqüent, segons explica Ware. Quan s'acosta la mort, la gent s'adona que no ha complert els seus somnis i ha d'assumir que ha estat per decisions que ells mateixos han pres o han deixat de prendre.

2. M'agradaria no haver treballat tant. És el penediment de tots els homes, que lamenten no haver estat prou pels seus fills quan eren petits. Algunes dones també en parlen, però, per raons generacionals, poques de les dones que va atendre Ware havien tingut la feina com a activitat principal.

3. M'agradaria haver tingut la valentia d'expressar els meus sentiments. Molta gent reprimeix els seus sentiments per evitar conflictes i arriba a la mort amb la sensació d'haver tingut una vida mediocre i amb sentiments d'amargor.

4. M'agradaria haver mantingut més el contacte amb els meus amics. L'autora assegura que ha vist remordiments molt profunds en pacients que morien, perquè descobrien que havien deixat perdre amistats molt valuoses atrapats pel ritme del dia a dia.

5. M'agradaria haver-me permès ser més feliç. Aquesta sensació és "sorprenentment comuna" entre els moribunds, segons Bronnie Ware, que assegura que la gent entén, quan ja és massa tard, que la felicitat és una elecció, i que ells mateixos se l'han limitat.

...

Quan prenem consciència que la vida no és eterna, que cada dia pot ser l'últim, ens adonem de la importància que té el moment present, ens és més fàcil connectar-nos amb l'ara i aquí, amb el que és essencial.

Les experiències properes a la mort ens fan renéixer, ens posicionen davant les coses que són importants per nosaltres. Ser previsors i fer-nos aquesta reflexió cada dia, ens pot ajudar a establir de nou les prioritats a la nostra vida, a orientar la nostra brúixola interior i invertir les nostres energies en allò que ens motiva de veritat.

'No es tracta de posar anys a la vida, sinó posar vida als anys'

Com diu Ware, cal que reflexionem a temps per poder marxar tranquils. En d'altres paraules, cal fer el que ens mana el cor i busquem el sentit de la vida, siguem honestos i coherents amb nosaltres mateixos, per viure des de la calma i la pau interior en el possible, atrevint-nos a ser nosaltres mateixos i permetent que els altres siguin qui són. Perdonem-nos i perdonem. Cerquem la felicitat insistentment, per nosaltres i per als altres, i deixem aquest món una mica millor del que l'hem trobat.

Que no ens quedi mai per dir un "t'estimo", no estalviem una paraula amable, fem el que creiem que hem vingut a fer, aportem al món aquell talent amagat, i si més no, intente-m'ho. Perquè les coses que ens penedirem el dia de demà seran aquelles que no hem intentat.

Preguntes en clau de Coaching

- Què és el que tens pendent de fer per ser feliç?
- Què faries si només et quedéssin dos anys, tres mesos, un dia... de vida?
- Què és el més important per tu?
- Si no tinguessis por, què faries?
- I si no ho fas ara, quan ho faràs?
- Quines són les teves prioritats, i quant de temps dediques a cadascuna?
- Quines coses et connecten amb la vida?
- Què pots aportar al món, als altres, ... que encara no has aportat?

Afegeixo en aquest post un fragment d'una entrevista que li han fet a una amiga, mestra i  encara millor persona, a la darrera revista de la Fundació Àmbit, per ser per mi gran font d'inspiració, d'una gran saviesa davant la vida. Amb el seu permís, l'Anna Cruspinera diu:

Carta a un nadó amb 5 consells: 
1. Gaudeix de cada moment i amb qui et trobis
2. Responsabilitza't tant del que fas com del que deixes de fer
3. Escull fer el que t'agrada i estima el que fas
4. Contribueix amb la teva aportació a fer un món millor on viure i conviure.
5. Fes que quan arribi el teu final, sigui quan sigui, hagi valgut la pena!

Cinc motius per viure i conviure:
1. Trobar i donar sentit a la vida
2. L'amor compartit
3. Les persones que ens trobem pel camí
4. Poder gaudir de la bellesa que tenim al davant
5. El continu aprenentatge fins l'últim moment


Frase 'El guerrero pacífico'
           On ets? Aquí
           Quina hora és? Ara
           Qui ets? Aquest moment

          'Gaudeix de les petites coses de la vida, algun dia t'adonaràs que eren les més grans'

Llibres relacionats:
- ¿Y si no es ahora, cuándo? Sobre la urgencia de vivir la vida. Marcelo Rittner
- El poder del ahora. Eckhart Tolle
- Practicando el poder del ahora. Eckhart Tolle
- Hoy, aquí y ahora estás a tiempo de ser feliz. Bernabé Tierno
- El sentit de la vida o la vida sentida. Xavier Guix.

Parlar per parlar - Espai de Coaching 

http://www.ivoox.com/l-ara-i-aqui-viure-present-audios-mp3_rf_1809168_1.html

De la crisi a la responsabilitat

En l’entorn que estem de CRISI i INCERTESA, val la pena que ens aturem per distingir el que és personal del que és social. Està clar que podem incidir en el que està dins el nostre cercle d’influència, però no en el que és fora, en el cercle de preocupació. La nostra actitud, positiva o negativa però, sí té un impacte sobre aquest cercle d’influència, fent-lo més gran o més petit, en funció de la nostra voluntat de formar part de la solució, o bé del problema.

 

 

Les emocions negatives es contagien ràpid i ens poden baixar les defenses, fent-nos estar passius i queixosos, reaccionar a la mínima o estar sempre a la defensiva. En canvi, si la nostra actitud és positiva, afavorim el bon clima emocional dels entorns en els que ens movem, afavorim una actitud proactiva en nosaltres i en els que ens envolten, i per tant, ens fem més fàcilment càrrec de la nostra responsabilitat, actuant amb més coherència i sentit comú.
 

Cada petita acció nostra té un impacte en nosaltres, en els altres i en el món. Com l’efecte papallona, mai sabrem del tot com ha repercutit el nostre somriure, la nostra paraula amable, el nostre gest generós… però fins i tot una mirada compassiva pot arribar a salvar una vida.

Tornant a la paraula CRISI, més enllà de l’oportunitat que la paraula porta implícita en xinès, també hi ha, en la nostra societat actual altres conceptes que han anat apareixent en boca de tots.

Un d’ells és la sensació de desesperança que va més enllà de la crisi. Es diu que la crisi és de valors, que la crisi és financera, que s’afegirà aviat una crisi energètica…

 
La nostra pròpia resiliència com a persones davant d’una crisi, ens faria més humans i solidaris en situacions adverses, com qualitat implícita de la raça humana. Tot i així, la corrupció que veiem aflorar cada vegada més dels nostres organismes superiors, dels polítics que ens representen, etc. fa que s’incrementi la sensació de desesperança als carrers, a les llars, a la societat civil en general.

Ja no és la recessió, la manca de previsió, el nefast lideratge… sinó també la manca de VERGONYA, la manca de VULNERABILITAT i la manca de CULPA que expressen els nostres dirigents, tot i haver actuat deshonestament, irrespectuosament, nefastament. Aquesta és la causa de la desesperança, de la degradació moral que alguns sentim darrerament donades les circumstàncies socials.

 

Cal veure com, aquesta degradació del sistema, del nostre entorn físic i moral, com a la natura, manté encara alguna possibilitat de ser resilient i renéixer a pesar de tot. La clau està en cadascú de nosaltres. Cal buscar la il·lusió en el mar de la desesperança, cal que plantem la flor que neix enmig de l'asfalt. Canviem el que estigui a les nostres mans, canviem el problema per la solució, la queixa per la responsabilitat.

 

 

'Quanta més llum hi hagi en nosaltres, més brillant serà el món on vivim' Shakti Gawain.

'Sigues el canvi que vols veure en el món'. Mahatma Gandhi

'Per veure-hi clar, només cal canviar la direcció de la mirada.' A. de Saint-Exupery