La manera de no tenir frustracions es no tenir expectatives. Dit d'una altra manera, si creiem saber quin ha de ser el resultat, costarà acceptar que el final sigui un altre sense frustar-nos.
Avui, nit de reis, penso en tots els nens i nenes que, amb la seva carta escrita i entregada al patge reial, posen les sabatilles al balcó, la mica d'aigua i pa o galetes-, i se'n van a dormir amb tot el seu munt d'expectatives i il·lusions sota el coixí.
L'endemà... sorpresa! Els reis havien rebut l'encàrrec! Potser no hi era tot, però ni t'enrecordaves, perquè el que sí t'havien deixat et feia tanta il·lusió!
Ara de gran, torno a fer carta de reis, poso les sabatilles al balcó i l'aigua i galetes pels camells que encara s'enfilen per les escales de bomber fins el meu balcó. La vida m'ha ensenyat a no tenir gaires expectatives, pagant el preu de no il·lusionar-me en escreix... però què és la vida si no esperem, desitgem, somiem, ens il·lusionem?
Per això, una nit així, tan màgica com la nit de reis, ho ha de ser per grans i petits. Ep grans! feu també la carta als reis, demaneu ben alt i clar els vostres somnis, feu volar la vostra imaginació i il·lusioneu-vos tant com pogueu. Això sí, la vida també ens ensenya que hem de ser precisos, concrets, saber demanar amb exactitud a l'univers, i sobretot després acceptar-ne les conseqüències. Així que, a part de màgia, que hi hagi un xic de consciència a les vostres peticions!
Molt bona i màgica Nit de Reis!
Avui, nit de reis, penso en tots els nens i nenes que, amb la seva carta escrita i entregada al patge reial, posen les sabatilles al balcó, la mica d'aigua i pa o galetes-, i se'n van a dormir amb tot el seu munt d'expectatives i il·lusions sota el coixí.
L'endemà... sorpresa! Els reis havien rebut l'encàrrec! Potser no hi era tot, però ni t'enrecordaves, perquè el que sí t'havien deixat et feia tanta il·lusió!
Ara de gran, torno a fer carta de reis, poso les sabatilles al balcó i l'aigua i galetes pels camells que encara s'enfilen per les escales de bomber fins el meu balcó. La vida m'ha ensenyat a no tenir gaires expectatives, pagant el preu de no il·lusionar-me en escreix... però què és la vida si no esperem, desitgem, somiem, ens il·lusionem?
Per això, una nit així, tan màgica com la nit de reis, ho ha de ser per grans i petits. Ep grans! feu també la carta als reis, demaneu ben alt i clar els vostres somnis, feu volar la vostra imaginació i il·lusioneu-vos tant com pogueu. Això sí, la vida també ens ensenya que hem de ser precisos, concrets, saber demanar amb exactitud a l'univers, i sobretot després acceptar-ne les conseqüències. Així que, a part de màgia, que hi hagi un xic de consciència a les vostres peticions!
Molt bona i màgica Nit de Reis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada