dissabte, 18 de setembre de 2010

Un món per estrenar - Martí Soriano

Benvinguda la inspiració dels petits-GRANS moments!
Ahir a la nit vaig poder gaudir en directe de les cançons (música i lletres) del Martí Soriano, cantautor. Bon ambient, bon lloc (al nostre barri del Clot!) i pura passió per la música i per regalar-nos un vetllada de concert extraordinària.
La passió, les ganes, les infinites hores dedicades a composar, per trobar la nota addient, la paraula exacta s'entreveuen en cada acord, en cada síl·laba, i fan que cada cançó sigui d'una bellesa extrema i d'alt contingut. Felicitats i gràcies Martí!

Us deixo algunes estrofes de les cançons que m'han copsat, podeu fer un tastet de la seva música al web http://www.myspace.com/martimusica i http://www.martiweb.cat/ i veure'ns en el proper concert!  Quedem?? (9 d'octubre Bar Macondo).

Per fer propòsits per l'any nou em sobrarien els motius
però avui em conformo amb sentir-me viu
quan arribin els mals records.

Perquè no obstant a fora el món està girant
i és que amb el que fas que la vida et va canviant

I cada dia hi ha un moment
que creuo la mirada amb l'inconscient
el reflexe d'un vidre o un bassal lluent

Et mous pel que creus que és nou
i no saps bé si et commou
ens vols fer creure que ho tens tot
i mai sabràs si ets tu i prou

Calla la gent, dorm el soroll
quan tot és fosc, riuen els morts
penso de pressa, el cap emb bull
jugo al pati de les inquietuds

Et tenia a tu però em faltava jo
i ara ja no sé res de tu
però estimo el món

I avui que et faig una cançó
vull regalar-te aquests acords oberts
al teu món...

Rellotge amb cara de velocitat, la vida és tota feta de llum, les ones que parlen amb les roques, mirant de sobreviure dins el gran aparador, la por d'acostar-te a l'èxit o al fracàs,... m'encanta!

Un món per estrenar és un àlbum ple d’històries i situacions quotidianes però enfocades de dins cap enfora, fugint de la superficialitat dels personatges que sovint interpretem i en el seu lloc parant atenció a les sensacions i emocions que realment ens mouen o ens bloquegen; vist tot plegat, és clar, des del prisma d’en Martí i les seves vivències.

diumenge, 12 de setembre de 2010

Inspiració RAMANA

Un dels moments que he viscut a l’Índia aquest estiu i que m’emporto a la motxilla ha estat passar per l’Ashram de Ramana Maharshi. El toc d’espiritualitat d'aquest viatge ha estat un regal. Vaig tornar cap a Barcelona amb el seu llibre d’Spiritual Stories i les ganes de tornar algun dia a aquest lloc.

Les breus meditacions que vam fer a les coves on Ramana va estar meditant durant més de 20 anys, i l’encant de l'Ashram al peu de la muntanya sagrada d’Arunachala, s’han ancorat en forma de sensacions que em costen passar per alt. Tota l’energia que vaig sentir, sense esperar-m’ho, ha fet que la meditació hagi escalat posicions en la meva llista de prioritats. Ho aconseguiré?? La intenció de moment hi és, espero que la poca gestió del temps a occident no em boicotegi els plans…

Indagant sobre Ramana, i per tots els que dediqueu alguna estona a assolir el samadhi (ment no distreta), us pot servir l’exemple que fa servir Ramana en el camí cap a l’ésser veritable, cap al ‘jo’ que forma part d’un tot, a la recerca de l’objectivitat única per fugir de la dualitat. Segons ell i la doctrina Vedanta Advaita, la dualitat no és la realitat, tot és un, l’absolut. Aquest també va ser el mantra que vaig escoltar més vegades a Amritapuri (Amma’s Ashram). Curiós...

Segons Ramana, podem abandonar tots els altres pensaments fent-nos la pregunta: Qui soc jo? I fer el silenci. Cercar l’essència del jo dins nostre seria com mirar dins el buit, com mirar una llum enlluernadora que, per força, atura el pensament.

Em relaxa pensar que la veritat no és un sí o un no, no és ni dreta ni esquerra, ni és el positiu ni el negatiu, sinó que es troba en el camí del mig. Ja m'agrada.

Per tenir més 'info' podeu consultar el bloc de l'Eduard (Com gotes a l'oceà), o les Converses amb Ramana Maharshi, a més de moltes altres webs o bé... que Arunachala ens espera de nou!


dimecres, 8 de setembre de 2010

Bloc en blanc

La vida no té paràgrafs, tampoc punts i apart, ni idees estructurades, ni tan sols un argument previ. Sovint les idees van i venen, els pensaments apareixen quan volen. No podem oblidar un fet quan volem, ni moltes vegades fer un descans per respirar quan ens convé, ni quasi posar ènfasi en allò tan important ... és tan difícil de vegades passar pàgina!

En canvi, a la vida sí hi ha admiracions, preguntes espontànies, punts i coma que no sabem ben bé mai perquè posem, rimes fortuïtes, gestos que ens delaten, paraules que ens toquen, melodies que se'ns enganxen, ... i un fil conductor que som nosaltres submergits en un destí que anem teixint, decidint o no ser-ne els protagonistes.

En aquest punt de partida d'aquesta vida en construcció inicio aquest bloc.

No és cap principi ni cap final d'etapa, més aviat és un començar continu cap a una nova vida més conscient i plena que em fa estrenar els dies amb moltes ganes de crear. Hi ha moltes paraules que m'acompanyen en aquest trajecte: coherència, confiança, valor, amistat, compromís, entusiasme, gratitud ... i moltes persones que estimo i que sento molt a prop.

Venint de l'Índia, acabant el Màster a la UB, formant-me tan com puc, dedicant hores al meu desenvolupament personal, acceptant les situacions 'no fàcils', i compromentent-me amb el meu futur, estreno aquestes ratlles exclamant: BENVINGUDA VIDA!