Des-preocupada-ment

La vida, sovint, ens parla en forma de metàfores que ens ajuden a comprendre millor la realitat. La setmana passada en Sergi Torres* me'n va regalar una que em permet compartir en el bloc.

...
Tots tenim problemes, preocupacions, temes a resoldre que ens ocupen gran part de la nostra ment, també del nostre cor i, en conseqüència, no ens deixen caminar per la vida amb total plenitud.

Hi ha certes preocupacions que ni tan sols ho són, de preocupacions! Sembla que formin part del present però només ens falta donar el pas de deixar-les anar, ja que continuem aferrats a elles per por a la incertesa. La raó les alimenta, però sabem que el nostre cor ha deixat de nodrir-les.

Us sona? ...Aquella feina que ja no ens il·lusiona, aquella parella en la que hem deixat de creure, aquella amistat que només és compromís, aquella relació que ens pesa... El concepte de 'deixar anar' és dolorós perquè implica desaferrament, desidentificació, mort... i valentia per atrevir-nos a permetre que neixin coses noves.

Observo el que fa l'arbre, que es desprèn de les fulles quan sap que ja no té sentit seguir aferrat a elles. Gràcies a deixar-les anar, aquestes poden passar a formar part d'un altre sistema i transformar-se en quelcom diferent i valuós: l'humus; que, de nou, tornarà a nodrir l'arbre tancant el cicle de la pròpia vida. 

El més interessant és veure com fa aquest procés: Quan l'arbre sent que s'ha de 'desaferrar', deixa d'enviar saba a les fulles. En d'altres paraules, deixa d'enviar-lis energia. Fent això, li és molt més fàcil desprendre's d'una fulla que mor per inanició, que cau pel seu propi pes i amb naturalitat... que no pas d'una fulla que encara està viva.

Deixar d'enviar energia a un problema ve a ser com deixar de pensar en ell. Hem d'aconseguir ocupar la ment (i la vida!) amb les coses que ens il·lusionen i que ens nodreixen. Si no podem transformar i fer renéixer les que han mort en el nostre cor, millor aturar-nos i aprendre a esperar amb confiança que, malgrat sentir-nos despullats, noves fulles naixeran. 

Sabem del cert que si no alimentem una idea, aquesta morirà. No sabem quan trigarà a passar, ni com esdevindrà, ... però fins i tot és possible que passi que, en arribar aquell moment tan temut, ja no recordem, ni tan sols, que allò formava part de nosaltres.

* Sergi Torres: http://sergitorres.es/ Aquí teniu l'enllaç al seu web i us convido a que el conegueu i us deixeu inspirar per la seva forma de viure i veure la vida. Cada dimecres fa una conferència a Aurea's i el proper dia 31 de gener estarà a Canvi!

El que és fora, és dins

Cal llegir coses com aquest fragment per adonar-nos de la grandesa de l'ésser humà. Si dins nostre hi ha quelcom més gran que una galàxia, quines són les nostres possibilitats?

Així comencen els meus apunts de fisiologia:

"El nostre cervell és més complex que una galàxia plena d'estrelles: s'estima que un cervell humà adult conté entre 100 i 500 trilions de connexions. Fem atenció, per un moment, a aquesta quantificació descomunal i vasta. El 1998, l'astrònom Paul S.Butterworth va estimar en 100 bilions les estrelles de la nostra galàxia. Amb trilions de connexions sinàptiques entre les cèl·lules del cervell, les possibilitats són ingents.


Podem dir que el sistema nerviós presenta plasticitat en tant que pot canviar, pot canviar en resposta a la informació genètica de les cèl·lules que el componen i en resposta a l'experiència, vista com el conjunt d'interaccions que té amb un medi variable.


En definitiva, podem afirmar que la neuroplasticitat pot exercir els seus efectes en el desenvolupament del cervell com en l'edat adulta."

Recordo els quilòmetres i quilòmetres que vam fer 'a les fosques' aquest estiu pel mig del Serengueti amb un cel 'minat' d'estels. Si el nostre cervell és com el firmament... no ens posem més excuses per honorar la vida i a qui ens ha creat. Sempre hi som a temps!

Frases inspiradores del llibre 'L'Heroi Interior' (Carol S.Pearson)

Us deixo un recull d'algunes frases i conceptes d'aquest llibre que tracta els arquetips en el viatge de l'heroi. Desitjo que us agradi.

‎'Las personas más felices son siempre las que arriesgan lo suficiente para ser ellas mismas. Son las que actúan lo menos posible los roles prescritos, pero tampoco tienen un interés especial en ser rebeldes. No sólo tienen un sentido más fuerte y desarrollado de quiénes son, sino que también reciben más amor que las demás personas porque confían que el amor que se dirige a ellas es real y no simplemente una respuesta al rol que están actuando.'

"...Prepararse es el arte de permanecer despierto..." Rashad Field

'Los héroes, no sólo aguantan zozobras, sino que también mantienen su amor a la vida, su coraje y su capacidad de cuidar a los demás. No importa cuánto sufrimiento experimenten, no tratan de pasarlo a los demás. Lo absorben y declaran: El sufrimiento se detiene aquí.'

'La convicción de que debemos sacrificar partes esenciales de nosotros mismos para ser aceptados pone en evidencia la realidad de nuestra necesidad de ser amados y también de explorar quiénes somos.'

'No importa cuánto amor, aprecio y pertenencia necesiten sentir las personas, siempre habrá un rincón solitario en el fondo de sus almas hasta que se comprometan consigo mismas.'

'Libertad es otra manera de decir ya no tengo nada que perder. El único modo de ser totalmente libre no es comprometerse, sino no tener nada en absoluto.' Janice Joplin

'Cuando aprendemos a dar y recibir, podemos ingresar en un flujo de entrega y aceptación que es la esencia misma del amor: la reciprocidad.'

'Todos podemos tener suficiente si no acumulamos. (..) Nuestra capacidad para desprendernos le comunica al Universo nuestra disposición para recibir.'

Los magos no tratan de forzar el cambio social porque reconocen que las personas necesitan emprender sus viajes para desarrollar la capacidad de vivir en un mundo más humano y pacífico.'
'Uno no puede hacer la Revolución. Uno sólo puede ser la Revolución.'

'La recompensa del viaje inevitablemente solitario del héroe es, pues, la comunidad, comunidad consigo mismo, con otras personas, y con el mundo natural y espiritual. Al fin de su jornada el héroe se siente y está como en casa en todo el mundo.'

'Por fin, cuando aprendemos a celebrar y a afirmar todo lo que somos y todo lo que recibimos diariamente, a amarnos, y a amar a los demás, al planeta, a Dios, al potencial de la vida en el Universo, ingresamos en una nueva era.'

Bon viatge, herois i heroïnes!

Nit de reis!

Recordo la nit de reis d'una forma molt especial. Com si fos ara, veia amb els meus propis ulls com els camells pujaven per una escala de bombers fins el nostre balcó a menjar el pa i veure l'aigua que els hi havíem deixat al costat de les sabatilles. És clar, les sabatilles per què els reis sabessin l'edat dels nens de casa... ara hi caic! jajaja! Els meus pares treballaven sempre l'endemà, per això els reis començaven els repartiment per Sants, i així només calia fer veure que anàvem a dormir. I què divertit ser els primers! Quin honor! Recordo regals molt xulos i d'altres molt típics de la nit de reis, d'aquells que es veuen per la Gran Via... caramels, carbó, firetes... Per a tots era la nit més llarga de l'any!

Dies abans, els meus tiets em portaven a entregar la carta al rei del Portal de l'Àngel. Em feia molt de respecte veure el rei de tan aprop, però tocava fer-ho, com també sempre em feien la foto de rigor. I dies després, a la cavalcada s'ha dit! Carrosses, regals, caramels, i moltes caixes de regals. Quin tinglado!

Recordant coses impossibles, també recordo a la perfecció, com si l'hagués vist, l'angelet que em deixava un regalet sota el coixí quan se'm queia una dent. Quina passada la imaginació que tenim de petits.

Jo voto per recuperar-la!
Siguem petits, honorem la màgia, la imaginació, el nostre nen/a interior que és el motor dels nostres somnis! A per ells!!!!!!!!!!!!