Un part natural!

Avui fa exactament 38 anys que vaig néixer. Va ser un part provocat, vull dir que algú (el metge) va decidir que jo havia de néixer un divendres 31 de maig a les 17.45h de la tarda, ... i així vaig arribar a aquest món! ...agendada i amb tot un cap de setmana per davant!

Segons la Biografia Humana, l'etapa que va dels 35 als 42 anys és l'etapa de l'Ànima Conscient*. Ben cert, als 35 vaig cursar el màster de la UB que va ser un intens despertar de la consciència. A partir d'aquí, el camí cap a la consciència i la responsabilitat personal ha estat un camí cada vegada més bonic però també cada vegada de més pujada, molt intens, amb grans obstacles i encaminat, espero!, a la llibertat i plenitud.

Descobreixo que als 37 anys (i mig!) hi ha un node lunar, que es tradueix en el moment de fer balanç i en el que se'ns planteja la pregunta: Estic fent el que he vingut a fer? Em relaxa una mica saber que aquesta pregunta és normal a aquesta edat, ja que aquest darrer any ha estat una recerca constant i inquietant sobre la meva missió de vida. M'he fet tantes vegades aquesta pregunta! Diuen que aquest moment és com un segon naixement, com un 'tornar a sortir a la llum' per un pas ben estret, ...uff, què dur!!

Em tranquil·litza saber que tot està relacionat, que tot té un perquè, i que fins i tot les inquietuds més internes estan en consonància amb alguna cosa més gran i amorosa.

Realment, aquest any he descobert moltes coses de mi a través de cursos de kharma, de constel·lacions familiars, de formació sistèmica, de meditació... he sigut una buscadora incansable i pesada! però he trobat pel camí valuoses peces del puzzle que em fan pensar que ha valgut la pena. 

Només espero i desitjo, ara enfilant els 38, tenir tota la força i compromís necessaris per ser fidel a tot el que he descobert i atrevir-me a viure la vida de veritat. Saltar al buit, sortir de la zona de confort, ...qui sap quin és el camí?

Això sí, només desitjo i demano que aquesta vegada, siusplau i si algú m'escolta, sigui un part natural!

Sexto Septenio: 35 a 42 años.

Este septenio nos trae el segundo nodo lunar, el cual llega a los 37 años. Esta vez nos hace cuestionarnos si estamos haciendo lo que tenemos que hacer en esta vida: despierta, o nos remueve, el concepto de autenticidad, que es el poder reconocer que hay problemas, que no somos perfectos; nos permite asumir lo que está pasando alrededor de nosotros y poder hacernos cargo de ello.

En este periodo se vivencia frecuentemente el perdón hacia los padres, y paralelo a estas vivencias comienza también el decaimiento del cuerpo físico. La tarea fundamental es que nuestra alma no decaiga con el cuerpo, sino empoderarnos con este proceso de tal manera que lo tomemos como una oportunidad: mi cuerpo decae, pero mi alma aflora, preparándonos para el siguiente ciclo de septenios, el ciclo espiritual.

(*) http://www.paraestarbien.cl/crecimiento-personal/252-del-cuerpo-al-espiritu-los-septenios-como-via-de-conocimiento.html
(*) http://www.antroposofiavlc.es/documentos/biografia.pdf