diumenge, 21 de desembre del 2014

Amb tu sóc millor

Tots els que tenim un vincle amb un animal de companyia tenim la sort de tenir un mestre i expert en ensenyar-nos de què va l'amor incondicional.

No ens jutgen, no s'enfaden, s'adapen al nostre ritme de vida, t'arranquen somriures des de bon matí, et calmen quan estàs nerviós, vénen a tu quan estàs trist, et connecten amb el teu nen interior, et conviden a viure en el present, a conrear el sentit de l'humor i la creativitat, fomenten que et relacionis amb els altres i et treuen sovint a passejar a la natura, per què puguis veure els arbres, el sol, la pluja, sentir el fred i la calor sense filtres, per què puguis ser cada dia una mica millor: més amorós, més senzill, més divertit, més humil, ... en definitiva més animalment humà.

Comparteixo aquest 'Pacte animal' de la Fundació Affinity. Preciós!



I un vídeo publicat per ells d'un recent estudi (Cátedra Fundación Affinity Animales y Salud)

http://vimeo.com/112997198

Dedicat a tu, Boira! i a tots els gossos que m'heu robat el cor. Els que no, és perquè encara no he tingut el gust de conèixer-vos ;-)!

Guaaaaaau!


dimecres, 17 de desembre del 2014

Gràcies Elna

17 de desembre, avui faries 4 anys.

Elna, filla, la teva força ens segueix acompanyant tots i cadascun dels dies.

Hi ets en cada nou projecte, en cada dia que comença i en cada cosa que deixem enrera.

Vénen canvis, noves il·lusions, nous projectes que no esborren la teva memòria, la teva dolça essència, tampoc els nostres desitjos d'acaronar-te i cuidar-te per ajudar-te a ser una gran persona.

L'empremta que ens vas deixar ens ha demostrat que ja eres especial el dia que vas arribar a aquest món, i ara ets tu qui ens guies a nosaltres.

Gràcies per seguir amb nosaltres, seguir donant sentit a la nostra vida i il·luminant el nostre camí.

Gràcies per ajudar-nos a seguir endavant i il·lusionar-nos de nou amb les petites i grans coses que el destí ens porta.

Gràcies per regalar-nos la Boira, que va arribar màgicament a la nostra vida, en el mateix lloc on vam fer-te el teu comiat.

Seguim fent camí tots junts, més que mai.

Immenses gràcies, dels teus pares que t'estimen fins a l'infinit.


diumenge, 16 de novembre del 2014

La veritat més útil

Qui no vol saber la veritat? 

Traçar un camí de la pròpia vida és de savis. Saber què volem per orientar la brúixola requereix saber la veritat sobre un mateix. Conèixer les virtuds i les ombres, adonar-nos de les febleses i fortaleses. La veritat interna ve després de qüestionar la realitat externa, de veure que és canviant segons la nostra interpretació, i que ens pot jugar tant a favor com en contra. Paradoxalment, el que és dins és fora.

Molts processos d'autoconeixement són dolorosos precisament perquè impliquen trobar-nos amb la veritat profunda que guardem amagada. Sovint fa por indagar i submergir-se en territoris propis pantanosos de l'insconscient, de la nostra infantesa, de traumes que vam oblidar per pura supervivència.

La pregunta que em faig: 
és necessari arribar fins aquest punt per ser feliç?

Després d'anys navegant en el món de l'autoconeixement, la psicologia i el coaching, he provat algunes teràpies i de vegades poso en dubte algunes que es basen en indagar en aquest passat oblidat. S'ha d'estar molt segur de fer el camí enrera, tenir les eines i l'acompanyament addient.

Aquesta setmana, en el postgrau de Teràpia Breu i Estratègica vam treballar aquesta idea i em va donar certa llum. En aquesta teràpia no es busca la veritat més certa, es busca la veritat i hipòtesis més útils i que ajudin més al pacient i a resoldre el problema. 
















Algunes frases:

'Les solucions intentades i que no funcionen perpetuen el problema'
'A la Teràpia Breu, el bisturí és la comunicació'
'Acusar a los otros de las propias desgracias es la pruebe de la ignorancia humana; acusarnos a nosotros mismos es comenzar a entender; no acusar ni a los otros ni a nosotros mismos, es la verdadera sabiduría.' Epiteo

dissabte, 20 de setembre del 2014

Canviar o no canviar? (aquesta és la qüestió)

Un procés de coaching o de teràpia personal sol néixer d'una situació o estat inicial que genera malestar, incomoditat, patiment, etc. La motivació principal per la qual una persona fa un procés és per canviar aquesta situació per una de més sana, sostenible, beneficiosa.

A priori pot ser que cerquem el canvi en l'exterior: canvi de feina, tallar amb relacions tòxiques, trobar o deixar la parella, tenir més temps lliure, millorar les relacions familiars, incrementar els ingressos, fer una vida més saludable, estimar-se més, reduir l'estrès de l'entorn, disminuir les responsabilitats, deixar un mal hàbit, etc.

Tot bon terapeuta i coach, en l'acompanyament en el procés de canvi, centra a la persona en ella mateixa i la situa en la seva zona d'influència. Recull aquesta voluntat de canvi, destria quin és el problema, defineixen conjuntament l'objectiu i, amb les eines adequades, dissenyen el camí. La feina a fer es basa sobretot en l'empoderament personal, en mantenir la motivació, treballar les pors, gestionar les emocions, reconectar-se amb els propis valors, redissenyar la pròpia vida.

Aquest camí cap a l'objectiu està relacionat amb el camí cap a un mateix. No és fàcil conèixer-se, el treball d'acceptació és dolç i amarg al mateix temps. Per una banda descobreixes els teus dons i virtuds, i per l'altra comences a veure les teves pors i ombres.

En el món del coaching estem enfocats en el canvi personal (intern i extern). "Canvia tu i tot canviarà", "El que és dins, és fora".

Em pregunto, després de caminar algunes hores en aquest camí de l'autoconeixement, si finalment el canvi extern és clau per ser feliç. Vull pensar que quan ens acceptem tal com som, som capaços d'acceptar les circumstàncies, les relacions, la feina, les persones que t'envolten, els teus defectes, etc.

La vida passa a ser d'una contínua lluita per canviar el que no m'agrada per arribar a gaudir-ne. Crec que el camí de l'autoconeixement és circular o en espiral. Rodes, gires i dónes tombs per acabar al mateix punt de partida però amb un punt de vista diferent.


Admiro totes aquelles que són capaços de canviar la seva vida acabant per fi amb una relació que els perjudica, deixant una feina que no els agrada, posant fi a una situació incòmode, ... i també admiro a tots els qui, sense canviar aparentment res del seu exterior, han pogut transformar la seva actitud i arribar al mateix punt: 
ser feliços.

dimarts, 16 de setembre del 2014

V, un gran moviment sistèmic




La concentració de més d’un milió i mig de catalans a Barcelona el passat 11 de setembre de 2014, de forma voluntariosa, ordenada, pacífica, respectuosa, silenciosa, sense insults ni incidents, amb l’alegria i la voluntat per bandera, va ser un autèntic moviment sistèmic de tot un poble que, més enllà de la imatge visual i la gran obra d’art humana, pot ser clau, energètica i sistèmicament, en la seva història com a poble.
 
La voluntat: VOTAR. Votar per decidir el seu propi futur en un acte responsable i conscient, incloent totes les opcions, escoltant l’opinió de tots els membres, i acceptant la voluntat de la majoria per crear un país nou, amb i per als seus ciutadans.

Un moviment global (físic i emocional) d’aquestes dimensions, ja no el pot aturar cap norma ni cap llei en una societat civilitzada. Els catalans hem cridat de forma silenciosa, sense perdre el seny ni el somriure, fent honor a la nostra rauxa d’imaginar l’impossible i fer-ho! Això només ho pot fer un poble sense por, segur d’ell mateix i que se sent fort per fer front les adversitats, capaç de reconèixer el seu passat i capaç de prendre les regnes del seu esdevenir.

No podem crear el futur si no som capaços de mirar el passat amb pau, calma, acceptant i honorant els que van ser abans que nosaltres. Catalunya ho ha fet. Ha honorat la seva història, ha recollit el llegat i s’hi ha inclinat celebrant el Tricentenari del 1714. Ara viu el seu present amb incertesa però plenitud, amb valentia i molta confiança. És per això que ara pot somiar amb la seva llibertat, agafant les regnes del seu futur, creant-lo, transformant allò que som per allò que volem ser.

No es vol mal a cap poble veí, a cap persona que pensi diferent. Com a catalans tenim l’afany de tirar endavant per nosaltres mateixos, sense esperar reconeixements ni sentir-nos diferents ni encaixonats en una bandera ni lleis que no són les nostres. Ser qui som, qui volem ser.

Com a catalana de cor, puc dir que l’acte de la V va ser per mi una festa, profunda i sentida. L’alegria era desbordant i serena alhora, es contagiava i fluïa pel propi collage humà. El màxim plaer de ser part d’un tot i ser tan insignificant alhora, ...sublim! El meu anhel i el de molts semblava ser compartit i escoltat, envolcallat per la gran massa crítica que volia decidir fermament el seu demà. Un pur acte de consciència individual i col·lectiva que et fa capaç de cop, que et fa conscient de les teves arrels, nodrint el cor i l’ànima de tal manera que et permeten prendre consciència de les teves ales, prendre l’esperança necessària per començar a somiar en formar part d’un país normal. Ni millor ni pitjor que els altres... només el meu estimat país.

Un país no són només les fronteres, la seva riquesa econòmica o del territori, els seus paisatges o la gent que s’apodera del teu cor. El meu país per a mi és la meva forma de viure (sentir, parlar, actuar, relacionar-me). Parlar la meva llengua sense recança, viure les meves tradicions, poder parlar de la història de cadascun dels que han sigut abans que jo, i relacionar-me des del que sóc: un jo canviant que es transforma, amb moltes mancances i també virtuts, que acull en el seu cor un anhel de llibertat que prové de més enllà de mi.

Quan transites pel camí del creixement personal, o quan observes les grans barbàries bèl·liques que s’esdevenen en aquest petit nostre món, aquests aspectes identitaris esdevenen duals i semblen secundaris, prescindibles. Molts cops hi he reflexionat quan he viatjat arreu del món i he vist situacions i conflictes que m’han tret la son i m’han commogut en la impotència. 

Més enllà de la seva riquesa o la seva pobresa, tots els pobles volen ser ells mateixos, mantenir la seva identitat per damunt de tot. Defenso i opino que cal preservar les diversitats de cada poble, comunitat i persona. D’igual manera que tots som iguals i diferents alhora, i ens enriquim quan respectem i enaltim les nostres diferències, aportant riquesa al conjunt.


Per fer un món millor, necessitem poder ser la millor versió de nosaltres mateixos. Per això el meu país necessita construir la seva millor versió. Per fi, ara ha arribat l’hora!

Bon camí cap a la independència!




 Per ampliar la notícia clica aquí

divendres, 18 d’abril del 2014

De la (co)dependència a la interdependència emocional




Una relació basada en l'aferrament i la dependència afectiva no és gens saludable ni sostenible en el temps i pot passar una gran factura emocional. Entre els seus símptomes hi són l'ansietat, els gelos, la desconfiança, la inestabilitat, la submissió, la idealització excessiva, etc.
  
Com puc detectar si estic estic fomentant una relació basada en la dependència?

> Cerco l'aprovació constant dels altres
> Pensar que els altres estan obligats a donar-me certes coses
> Voler que els altres estiguin sempre al meu costat
> Els assumptes dels altres sempre són més importants que els meus
> Tinc por que m'abandonin i em fa por la solitud
> Sento que sempre cedeixo

En definitiva, parlem de relacions que es caracteritzen per ser desequilibrades, destructives, inestables i que generen molt de patiment. Solem accedir a elles si tenim una excessiva necessitat d'afecte, quan cerquem que la seguretat i l'estima ens vinguin de fora.

Si bé la dependència emocional o afectiva sol ser unidireccional (l'altra persona no té perquè entrar en el joc/rol de la meva necessitat d'afecte), les relacions (co)dependents són bidireccionals, establint-se un triangle de víctima-perpetrador-salvador (Triangle dramàtic) molt perillós i destructiu.

Podem detectar també si estem fomentant una relació de (co)dependència afectiva observant els trets bàsics de la nostra parella o relacions en general, si es caracteritza per:

> Tenir una gran autoestima, autoconcepte elevat i alhora menyspreu vers els altres
> Exerceix un rol dominant i té un comportament de vegades hostil, fred, distant
> Mostra poc afecte, és manipuladora, mentidera i possessiva. Sol evitar el compromís.
> Té habilitats socials (encant interpersonal, ingeni, sentit de l'humor)

En canvi,

La Interdependència emocional en la parella i en general les relacions personals es basa en:

> Confiança i respecte mutus
> Responsabilitat mútua
> Compartir un conjunt comú de principis i valors 
> Tots els membres som independents emocional, econòmica i/o moralment
> Totes les posicions i rols són vàlids i necessaris per assolir un objectiu comú.
> Fomentar el treball en equip

Com em transformo jo, per tal que les meves relacions esdevinguin de forma més sana i basades en la interdependència afectiva:

> Primer de tot és convenient que m'aturi i prengui distància del que està passant i del que sento.
> Analitzar i plantejar-me quins són els aferraments o deutes emocionals que dominen la meva vida, de quines creences i pensaments em puc alliberar interiorment. 
> Autoacceptar-me, incrementar la meva autoestima, empoderar-me i prioritzar el meu benestar com objectiu a la vida
> Respectar i acceptar els altres (pensaments, emocions, i accions) si no vulneren la meva llibertat.
> Reconèixer el problema, fer conscient el meu patiment amb la voluntat de canviar-lo.
> Aprendre a estar sol. Desenvolupar habilitats que em permetin ser més independent, a tenir cura de mi i estimar-me més.
> Cercar un grup afí en el que pugui compartir l'experiència, expressar-me, crear noves relacions.

Autors que han escrit sobre la dependència emocional i manuals de com fer-hi front: Walter Riso, Jorge Castelló, Silvia Congost, Antonio Bolinches, Xavier Guix, entre d'altres.


Cites inspiradores:

'L'amor és buit d'ego; l'ego és buit d'amor.' Sri Aurobindo

'El buen amor es de ida y vuelta: te quiero y me quiero, te cuido y me cuido, te respeto y me respeto. No necesitas destruirte para amar' W. Riso

'Niégate a sufrir por amor, declárate en huelga afectiva, haz las paces con la soledad y aquieta la necesidad de amar por encima de todo y a cualquier costo. Rescata el amor propio.' W. Riso


Parlar per parlar - Espai de Coaching 
Escolta el podcast!  Clica aquí 

http://www.ivoox.com/s_p2_59186_1.html



 

diumenge, 6 d’abril del 2014

Un somriure serè

Un somriure vers la vida quan aquesta s'agita...

Un somriure de cor, de gratitud, serè, ...perquè així com els núvols foscos porten gotes de frescor i són sinònim de vida, els moments dolorosos porten aprenentatge i, ho permetem o no, poden esculpir-nos fins i tot l'ànima.

Som com un arbre que creix amb ànsia, solcant les seves arrels per seguir conquerint el cel, i en trobar una roca sota el tronc primer intenta al·liar-se amb ella, després reduir-la, potser abraçar-la, o bé vorejar-la per tal de seguir ferm el seu camí d'arrelar-se a la vida i poder seguir jugant amb els estels.

La pluja fina que ens ofereix la vida va calant la nostra pell, la hidrata i alhora l'arruga. La fa testimoni de les experiències, de rialles i tristors, de colors vius i altres d'apagats que es dibuixen al nostre pas.

Mirant aquell estel que em guia, o bé l'horitzó llunyà on neix el sol i la meva esperança cada dia, vull mantenir un somriure suau i serè, un somriure d'un cor calmat, agraït, que batega fent el seu camí, de llibertat i amor, espero que imperturbables.