diumenge, 30 de setembre de 2012

Les emocions que ens mouen


Comprendre'ns a nosaltres mateixos incrementa la nostra autoestima i també ens ajuda a comprendre els altres. Saber on se situen les emocions en mi, i per a què em són útils en el camí de la vida, m'otorgarà poder i capacitat d'autogestió emocional.

Un moment o altre, tots ens hem deixat endur per les emocions negatives: hem fet un crit que no tocava, hem permès que ens invaís la ira, hem esclatat a renecs o hem fet culpables als altres de coses que no hem sabut gestionar prou bé.
 
Etimològicament, la paraula 'emoció' prové del llatí emotĭo, que significa moviment o impuls, 'allò que ens mou cap a...'.
 
L'exemple metafòric que fa en J.Bucay del carruatge ho plasma molt bé.

Fent el paral.lelisme amb nosaltres mateixos, si ens imaginem un carruatge de l’època tirat per cavalls, amb un conductor i un passatger podem fer la similitud següent:

El carruatge és el nostre cos, la carcassa, el que permet desplaçar-nos.

El cotxer és la nostra part racional, el que té el control de la situació, el que guia els cavalls, el que marca la velocitat i escull la ruta correcta, perquè té els coneixements, l'intel·lecte. El cotxer ha de saber escoltar, tenir consciència de tot l'equip, ser flexible i estar en una actitud de continu aprenentatge.
 
Els cavalls són les emocions, són els desitjos i les necessitats, els impulsos i els afectes. Tot i que el cotxer dirigeixi els cavalls des de la raó, els qui realtment tiren del carruatge són els cavalls, i els que li poden fer perdre el control si aquests es desboquen. Els cavalls necessiten alliberar-se de tant en tant, ser alimentats i no menystinguts. Ells persegueixen els nostres somnis!

I, qui va dins del carruatge? L’autèntic JO. L’únic que sap realment cap a on va i dóna l'ordre al cotxer. D’aquí, que sigui tan important saber cap a on anem, doncs podrem donar el missatge clar als pensaments i emocions per assolir el somni que hi ha guardat en el nostre cor, i que té a veure amb el nostre talent, amb la nostra missió, amb allò que hem vingut a fer a aquesta vida i que està relacionat amb la vocació de servei als altres.
 
Donat que som un equip capaç d'aconseguir l'excel·lència en l'harmonia de totes les parts, us convido a la reflexió i a l'autoconeixement.
 
Que tingueu un viatge plàcid, i que, en qualsevol instant, pogueu considerar que ha valgut la pena el trajecte pel camí de la vida. 

diumenge, 16 de setembre de 2012

Eros o Thanatos?

 
Eros i Thanatos defineixen dos instints bàsics contraposats que són presents en totes les accions que fem, en els nostres pensaments i emocions.
 
S.Freud, prenent els noms de la mitologia grega, va dessignar a Eros com l'impuls o la tendència a la conservació i generació de la vida, a la unió i la integritat. I a Thanatos com la tendència a l'autodestrucció, a la desintegració, a la mort.
 
Una de les preguntes que considero més clarificadores en el coaching és si allò que fas, aquell objectiu que vols assolir, et condueix més cap a la MORT o més cap a la VIDA.
 
Si ens parem a pensar en totes les accions que duem a terme durant el dia, sempre i en cadascuna d'aquestes, podem respondre a aquesta pregunta. La nostra actitud determina cap a on ens movem, si cap a la conservació o cap a destrucció.

Quan parlem, només cal que observem el llenguatge que utilitzem, si fem servir paraules positives o negatives. Quan conduïm, només cal veure si estem disposats a assumir riscos. Fins i tot quan creuem un semàfor, podem observar des d'on ho fem, si des de la pressa i arriscant fins i tot la vida!, o bé des de la tranquil·litat i una respiració pausada.

Totes aquelles situacions en les que posem a prova la nostra salut i generem emocions tòxiques, ens connecten amb Thanatos. Totes aquelles altres que actuem des de l'optimisme, la creativitat, la pau interior, l'alegria, ens connecten amb Eros.

No només fem-ho per nosaltres. N'estic segura que tots els Eros de tots i cadascun de nosaltres se sumen en un 'Eros global'.
Per què no? Sumem energies positives!



Extret del web de Psicologia UNAP :

....Como decíamos, los nombres que tomó Freud para ambos instintos se basan en la mitología griega. Eros era el dios del Amor. Aunque en la mitología griega Eros no tiene un significado tan unívoco, es en todo caso un dios que, además de ser el dios del amor y la pasión, constituye una fuerza cósmica que -según la leyenda- quizás presidió la constitución misma del cosmos. En esta concepción, Eros era también el dios que unía a los dioses con los hombres y que mantenía todo unido como un continuo (el amor une). Ambos conceptos en todo caso, sea el de Freud o el estrictamente mitológico, designan algo mucho más amplio que el restrictivo concepto que hoy le damos a eros a través de la palabra erótico, la cual está solamente asociada al sexo.

Thanatos era para los griegos el dios de la muerte. Llama la atención que Thanatos era hermano gemelo de Hipnos, el dios del sueño; y esto es curioso porque hay una analogía, un simbolismo muy estrecho entre la muerte y el dormir. El instinto de muerte tiene como objetivo hacer retornar la vida orgánica al estado inanimado, y entre sus diversas manifestaciones están la agresividad y la violencia.

En toda vida personal (y también en la vida colectiva), puede observarse la presencia de estos instintos. Todos aquellos sentimientos 'bajos', como los malos deseos, envidia, crueldad, odio, descalificación, morbosidad, etc., nos muestran que en la persona está actuando Thanatos. Por el contrario, en aquellas actividades humanas elevadas, como el verdadero amor, la caridad, la tolerancia, la solidaridad, el querer crecer y desarrollarse, desear hijos, educarlos, etc., está presente Eros. Eros construye y une; Thanatos destruye y desune.