diumenge, 25 de novembre del 2012

Els moviments de l'Ànima

Hi ha molta bibliografia on poder llegir sobre la teràpia sistèmica de les Constel·lacions Familiars creada per Bert Hellinger i cada vegada,més oportunitats on descobrir i experimentar què són les constel.lacions en primera persona. No cal cap entrenament per constel.lar, cap aprenentatge previ. Com en moltes altres situacions, només cal buidar la ment, apartar la raó i deixar-se portar pels moviments de l'ànima i de les emocions que afloren.

Les constel.lacions familiars són configuracions sistèmiques que representen el sistema (família, organització, comunitat, etc) de forma objectiva, i que ens ajuden a entendre i donar resposta a bloquejos emocionals, patiments, desordres en el sistema, abordar situacions complicades de resoldre, elevar la consciència,... en definitiva, a acceptar, transformar i confiar més en la vida i en el que els nostres ulls (o raó) no són capaços de veure. Sempre des de l'Amor, com a element motivador i també element reparador, reconcil·liador, sanador...

Hellinger va definir els Ordres de l'Amor que són els que fan que flueixin les relacions:

La vinculació i el dret de pertanyença al sistema familiar. Tots tenim dret a pertànyer. El no reconeixement del lloc que un ocupa (mitjançant l'exclusió, el rebuig, el despreci, l'oblit) té conseqüències sistèmiques que passen de generació en generació i poden estar al nostre inconscient.
>  L'equilibri entre el donar i rebre. Tornar l'amor que rebem, per igual, si volem ser lliures. D'igual a igual en la parella. A la família, els pares donen i els fills reben. El que hagin sabut rebre els fills, ho tornaran a donar als seus propis fills, o als seus projectes de vida.
Respecte a l'ordre i a la jerarquia. S'ha de respectar el lloc del que està abans que nosaltres. Només amb el respecte als anteriors, ells s'entregaran per estar al servei dels més joves.
 
'Mai estem sols' i és que, de partida, portem a les esquenes tots els nostres ancestres amb nosaltres. Ens acompanyen. De fet, nosaltres som una eina per al nostre sistema, estem al seu servei volguem o no, per resoldre exclusions, comprendre, estimar i sobretot reconcil·liar.

Les constel.lacions m'han permès comprendre i connectar-me amb la vida i amb el més enllà de la vida. Posar ordre en el sistema, sentir-ne la pertanyença, honorar els que van abans que jo, estimar els pares per igual, acceptar les càrregues i els talents de cadascú, responsabilitzar-me del que és meu, i deixar al seu lloc el que és dels altres. M'han permès donar un nou sentit a les dificultats, a qüestionar-me aspectes importants a la vida, apartant-ne el judici en virtud de l'acceptació del que és.

Aspectes com la malaltia, la solitud, la tragèdia o la mort, cobren un nou significat i una força potencial que restitueix el sentit de la vida; així mateix, podem desmitificar el dolor, reconèixer-lo com un gran aliat, respectar els errors i la història dels nostres ancestres, per fer alguna cosa millor.

Alguns llibres que he llegit:
> Vivir en el alma. Rigden Institut Gestalt. Joan Garriga. 2008
> Empezar a Constelar. Gaia Ediciones. Brigitte Champetier. 2010
> La reconciliación con nuestras raíces desde el Amor. Lola de Miguel Campos.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada