dimarts, 17 de desembre de 2013

Les llàgrimes fan créixer els baobabs

En el camí de la transformació...

...quan tens ganes de plorar, has de saber trobar les forces per somriure, 
...en les ocasions que et rendiries, has de prendre la decisió de seguir endavant,
...en aquell moment en que et queixaries, has de poder ser agraït,
...en aquell moment en que tens totes les excuses per paralitzar-te, has de passar a l'acció.

Avui 17 de desembre és un dia especial, avui la nostra filla Elna hagués fet tres anys. Tres anys esperant-la, sis dies compartint la vida amb ella, i ja dos anys i mig cercant-la en els estels.

No és la durada, sinó la intensitat. 
No és el que dónes, sinó el que reps. 
No és la pèrdua, sinó el guany.

Hem estat tot el dia diferents, tristos, corrent amunt i avall amb l'Elna a les 'esquenes', a més a més del cor. Com sempre, però amb més intensitat, més consciència del buit que ens va deixar després de saber eixamplar-nos tant el cor.

Finalment, hem arribat a casa i hem pujat al terrat per mirar els estels, a estar amb ella junt amb la brillant lluna plena. Hem pujat un trocet de pastís i una espelma de tres anys per celebrar el seu naixement. ...Com costa encendre una espelma quan enyores tant qui l'hauria d'apagar... Entre llàgrimes de tristor i enyorança l'hem encès, i després de contemplar-la una estona, dolça i alegrement s'ha apagat. Talment com si estigués allà amb nosaltres, ha bufat l'espelma, potser demanant-nos un desig a cau d'orella. Els plors de tristor s'han convertit en plors d'alegria, de perplexitat en veure que la por de no estar qui havia d'apagar l'espelma s'ha esvaït màgicament, de sentir-nos un cop més acompanyats.

Elna, et sentim, et seguim, t'enyorem i al mateix temps sabem que camines al nostre costat.
Amb la voluntat de seguir creixent com els baobabs, avui plantem la llavor d'un projecte que creiem que honora tota la força que ens has donat i la llavor d'amor que vas plantar en els nostres cors.
Avui concretem la voluntat de la teva missió a la nostra vida, i ens deixarem portar... fins a l'infinit, allà on ets tu.

T'estimem.


dissabte, 14 de desembre de 2013

Calendari Solidari 2014!

Hola amics i amigues!
Un any més, hem fet el calendari solidari! Esperem que us agradi. Com cada any, la seva finalitat és promoure els valors de la solidaritat i la consciència. Els beneficis van destinats a contribuir, un cop més, a la campanya Arròs per Mali que fan els amics de Timbuktú Music Project i en col.laboració amb Addim (Associació per la Defensa dels Drets d'Infants de Mali), per abastir diferents zones de Mali i, en concret, els orfenats de Niono i Assureme.

Com sabeu, les fotos són seleccionades per un motiu i, en general, perquè ens desperten emocions positives i/o ens transmeten uns valors acords amb la finalitat del projecte que promouen la solidaritat i la consciència. Aquest any us en fem un resum, volent ser un tribut a la generositat a tots els que hi participeu:


GENER
Foto cedida per TMP, campanya Arròs per Mali any 2013.
En Baba Maiga, president de TMP, fent entrega de les bosses d'arròs a Tombouctou.
Frase escollida: "La solidaritat és la tendresa dels pobles" Gioconda Belli

FEBRER
Foto cedida per Joan Piñol.
Imatge que ens transmet valors com la creativitat, l'alegria, la capacitat de connectar amb el nostre nen interior i l'alegria interna que sempre podem recuperar.
Frase: "La vida mereix ser viscuda amb entusiasme i alegria. És el do més preciós que posseïm" R. Tagore

MARÇ
Foto cedida per Tere Duran
Transmet diversitat i unitat a la vegada. El que ens fa diferents és el fora (els nostres vestits, el que es veu), essent iguals en essència, parts d'un tot.
Frase: "La por que assenyala les nostres diferències es converteix en amor quan aprenem que la diversitat ens fa parts úniques i irrepetibles d'un mateix tot". Tere Casas

ABRIL
Foto cedida per l'Equip Calendari Solidari. Feta a Caparan (Senegal)
Imatge triada pels valors que ens desperta: humilitat, respecte, saviesa, comunió amb la natura.
Frase: "La natura té grans regals per a nosaltres: aliments, medicines, la pluja i la bellesa del medi ambient" Canço de TMP

MAIG
Foto cedida per TMP
Imatge que transmet els valors de l'aprenentatge. Desig d'ensenyar, aprendre compartint, créixer i aprendre junts, curiositat, alegria i música. La música, i sobretot la de percussió, tan important a l'Àfrica, connecta amb la vida, i l'alegria per viure.
Frase: "Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa néixer en l'alumne un desig gran d'aprendre". Arturo Graf

JUNY
Foto cedida per l'Equip Calendari Solidari. Feta a Banjul (Gàmbia)
Imatge que ens connecta amb el desig d'assolir un somni i l'aprendre a caminar amb ell, abans, durant i després d'assolir-lo. A l'Àfrica el desig de tota dona és esdevenir, sobretot, mare.
Frase: "Per fer realitat els somnis, cal caminar amb ells" Roser Farràs

JULIOL
Foto cedida per Fran Ocaña
Les llavors de Kola tenen un significat especial a l'Àfrica. Són llavors considerades màgiques que es fan servir en rituals, atrauen la sort i la prosperitat. Si s'entreguen com almoina, la persona que les rep pregarà per tu.
Frase: "L'amor és la llavor del canvi. cal sembrar-la a tothora i amb tothom perquè és la llavor que ens permetrà donar origen a un nou món." Núria Chiva

AGOST
Foto cedida per Mar Jiménez
Imatge que ens transmet molta força i capacitat per mirar als altres i al passat amb transparència i serenitat.
Frase: "Recordeu sempre els nostres antics valors de comunitat, de solidaritat i de saber compartir." Amadou Hampâté Bà

SETEMBRE
Foto cedida per l'Equip Calendari Solidari. Feta a Caparan (Senegal)
Va ser una imatge feta mentre els homes de Caparan treballaven al camp. Cada dia treballen el tros de terra d'un d'ells, amb ritme, cantant, improvitzant cançons en les que honoren la natura i pronunciant els noms dels seus ancestres.
Frase: "Arribar junts és el principi, mantenir-se junts és progrés, treballar junts és l'èxit". Henry Ford

OCTUBRE
Foto cedida per l'Equip Calendari Solidari. Feta a Caparan (Senegal)
Imatge d'una nena petita que passejava amb una bicicleta d'adult pel poble de Caparan. Voler és poder!
Frase: "Quan hagis d'escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s'equivoca." Proverbi Sufí

NOVEMBRE
Foto cedida per TMP
Imatge que transmet valors de caminar junts cap a un mateix objectiu, unió de forces i ideals.
Frase: "Les petjades de les persones que van caminar juntes mai més s'esborren.". Proverbi africà

DESEMBRE
Foto cedida per TMP
Imatge cloenda de l'equip de persones de la campanya d'Arròs per Mali de l'any passat (2013).
Frase: "No hi ha cap esforç petit, tot esforç és important i mai sabem a partir de quina acció aparentment modesta pot sorgir l'aconteixement que canvïi el destí de les coses." Amadou Hampâté Bâ


Gràcies a vosaltres, el calendari ha arribat a la 5a edició! Gràcies a tots/es per la vostra col.laboració. Gràcies a tots els que ho feu possible a través del vostre esforç, cedint els vostres recursos, el vostre temps, les vostres fotos, les vostres frases, la impressió, etc. Ben bé, aquest calendari és fruit de molts granets de bona voluntat, amistat, cooperació, que acabaran concretant-se en grans d'arròs per cobrir les necessitats bàsiques d'altres persones.

Gràcies de tot cor, un cop més!

L'equip Calendari Solidari 2014



Tamany calendari: DIN A3 (un mes per pàgina)
Donació: 10 eur
Punts de venda:

> Mama Benz, Objectes singulars del món (botiga)
Gran de Gràcia, 189

> Llibreria Altair
Gran Via de les Corts Catalanes, 616

> Teteria Salterio
Sant Domènec del Call, 4 (barri gòtic)


Dia 14 de desembre per la tarda, l'equip de Calendari Solidari i Timbuktu Music Project, estarem a Mama Benz. Si podeu passar aquell dia, ens agradaria fer-vos una abraçada per desitjar-vos un feliç  2014 i donar-vos les gràcies personalment. 


dilluns, 9 de desembre de 2013

Tu ets el que estàs buscant - Rumi


"Tu ets el que estàs buscant"... diu Rumi,
per tant, sóc jo el que estic buscant.

M'he creuat amb aquesta frase avui i seguidament he fet un respir profund.  

Ho sé...

...Sé que dins tinc les respostes... tot i que m'agrada interpretar els senyals de fora.
...Sé que dins tinc la pau... tot i que els meus pensaments em bombardegen fent la guerra.
...Sé que dins tinc la confiança... que necessito posar a prova per creure en ella de nou.
...Sé que dins tinc l'alegria... que poso a prova deixant que m'inundi la tristor.
...Sé que dins tinc la brúixola que indica el nord...i que sóc capaç de girar el món sencer per veure si al revés també funciona...

...Sé que tot el que busco fora.... és per trobar-me dins.

Saber qui som, què volem, com funcionem, quins són els nostres patrons de comportament, què hi ha escrit sobre nosaltres al firmament, d'on venim... són curiositats que fan el camí més entretingut, però no més curt.

Tard o d'hora, si volem avançar, ens toca fer el silenci, endinsar-nos sols dins l'oceà. 

Com les plantes que només creixen de nit, el creixement* personal requereix de moments de calma i de reflexió. D'aturar el pensament i crear la llum. I no només crear-la, sinó de saber il·luminar i enfocar amb ella les ombres que ens hem atrevit a mirar de cara.



(*) Créixer (per mi):  flexibilitzar la ment, cuidar el cos, elevar l'energia, eixamplar el cor, arrelar-se en la humilitat.

                                                                                                                  Poques paraules, ...un camí apassionant!



divendres, 20 de setembre de 2013

Vacances Emocionals

La sensació de fer 'vacances emocionals' per mi va associada a un descans i drenatge de les emocions que ens governen en el dia a dia. De vegades, necessitem desconnectar més que gestionar. Buidar-nos per tornar a omplir-nos, allunyar-nos de l'escenari on es 'cou' el dia a dia emocional per passar a ser, temporalment, un mer observador. Poder prendre distància i deixar anar tot el que ens perturba. Podria ser, metafòricament parlant, com aturar els cavalls (les emocions), baixar del carro (aturar el cos) i prendre'ns un merescut descans.


Les emocions ens acompanyen cada dia i són les que ens mouen a l'acció. Per aquest motiu ens poden causar cansament, o en canvi, fer-nos sentir més vitals i enèrgics. Gràcies a les emocions ens sentim vius.

Més enllà de la gestió emocional que fem a diari i que implica un aprenentatge constant : no deixar-nos endur per l'ego, no reaccionar a la primera de canvi, tenir una mirada optimista, ser resilients, buscar respostes assertives, triar les fonts d'energia regeneradores (i no tòxiques), comprendre les emocions que se'ns disparen, etc., hi ha la possibilitat d'aturar-nos a observar què està passant.

Fer vacances 'convencionals' pot no tenir res a veure amb fer vacances mentals i tampoc amb fer vacances emocionals. Podem estar a una illa paradisíaca descansant físicament i tenir les preocupacions ocupant la nostra ment i donant voltes pel nostre cap sense parar, o les emocions aferrades al nostre cor i moure'ns per la vida a la seva voluntat i a la deriva.

Hi ha moments a la vida que no podem fer vacances, tot i necessitar-les molt. Amb les emocions i els pensaments passa el mateix. Hi ha maneres de portar millor una situació i d'interpretar la realitat amb més serenor i optimisme quan hem de fer-hi front per seguir aprenent, creixent, caminant. Per altra banda, el que vull destacar en aquest post, és que, quan tenim l'ocasió d'aturar-nos, respirar i drenar emocions, val la pena prendre'ns el temps i el permís per fer-ho.

...per cert, ja has fet les teves 'vacances emocionals'?



dijous, 5 de setembre de 2013

Responsabilitat o covardia?

La covardia és una actitud i una manera d'actuar davant la por que qualsevol persona (sigui valenta o no) pot tenir. La covardia és la gran aliada a la por, és la falta d'ànim i de valor per lluitar contra la por. 

La por és inevitable, però aixoplugar-nos sota d'ella és de covards.

En reconèixer la por al nostre costat, provem de comprendre-la i abraçar-la des de l'adultesa. Mirar-la cara a cara i, si cal, dialogar amb ella, caminar plegats fins acceptar-la tal com és, per acabar agraïnt la seva presènica. Això pot ser un procés llarg i lent, i pot implicar tot un procés de transformació personal amb infinites recompenses.


La responsabilitat, quan la por és present, per mi hi juga un doble paper.

La responsabilitat entesa des de la nostra part nen (Anàlisi Transaccional) i combinada amb la por fa que ens aferrem encara més a la seguretat i que, racionalment, busquem totes les excuses reals i imaginàries per no moure'ns. Ens quedem bloquejats física i mentalment. Talment com un nen s'agafa a les faldilles de la mare quan vénen maldades...i si pot, s'hi amaga i tot.

La responsabilitat viscuda des de la nostra part adulta ens fa buscar les eines i els recursos necessaris, sobretot interns, per transformar aquesta por en una oportunitat per créixer i passar a l'acció, tot i la seva intenció de paralitzar-nos. Per tant, ens connecta amb la nostra valentia. Aquesta força per reorientar la nostra bruíxola interior i reafirmar-nos en el camí que volem seguir fa que la vida valgui la pena. O sigui, ens posiciona en la solució i no en el problema, amb ella construïm en lloc de destruir, ens posiciona en la vida i no en la mort.

La POR a la LLIBERTAT crea l'ORGULL de ser ESCLAU. Mijail Bakunin

'Els covards s'aixopluguen sota les normes' Jean Paul Sartre

'Els covards moren moltes vegades abans de morir' Mahatma Gandhi

'Les coses no són com són. Són com som nosaltres.'

'L'emoció és el motor de l'acció, la por ho és de l'aprenentatge'  T.C. 

Preguntes en clau coaching

¿Què faries si no tinguessis por?
¿Qui series si no tinguessis por?
Allò que fas avui... t'apropa o t'allunya del que realment vols?
Quin preu estàs pagant per no deixar anar aquesta por?
A què estàs renunciant per mantenir aquesta por? 
Quina oportunitat t'està donant?
Necessites el permís d'algú per deixar-la anar? 
Què s'estan perdent els altres i el món per no ser qui realment vols i pots ser?
Quins límits et poses? Què hi ha darrera d'aquests? Encara et són útils?
Què deixes de fer per por?


Una de les meves frases preferides, i que miro de repetir-me sovint:
si et fa por...fes-ho!

 


dimarts, 4 de juny de 2013

Preocupar-nos vs ocupar-nos



Precupar-se es OCUPAR-SE AMB ANTEL.LACIÓ, i porta implícita emocions com la por, la intranquil·litat, l’angoixa, ...podent arribar a causar trastorns com l’ansietat i, fins i tot, la depressió.

Es pren com a base que, si em preocupo, resoldré el problema, i això no sempre es així. El problema, molt sovint NO DEPÈN de nosaltres! i per tant, patim innecessàriament, ens preocupem sense motiu.

Les preocupacions són del passat o bé del futur. Les preocupacions del present són OCUPACIONS.

Les PREOCUPACIONS CRÒNIQUES són aquelles que alguns de nosaltres tenim quan sempre esperem que passi el pitjor, tot i que les possibilitats que allò succeeixi són molt poques. 

La PREOCUPACIÓ és negativa!, ens condueix a la por al fracàs, a la por a que les coses no surtin bé. En principi pensem que és bona, perquè semblaria que ens permet anticipar-nos possibles problemes del futur. D’alguna manera, podríem pensar que ens permet preparar-nos pel que pugui passar. Però no és així. El nostre cervell completa la història abans d’haver-la viscut. Compte!

Com un dibuix fet amb una línia de punts discontinus, ...tendim a completar els espais que falten per formar la figura que és dins de la nostra ment.

Com que volem tenir raó, fem que les nostres preocupacions esdevinguin realitat, per demostrar-nos a nosaltres mateixos que estem en el cert, que dominem la incertesa pensant el pitjor. Així doncs, anem atraient tot allò que hem pensat, que hem cedit espai a la nostra ment, o a la nostra vida!

Ens bloquegem, ens paralitzem i no permetem que les coses flueixin correctament perquè estem treballant en base a la por, a l’estrès, la inseguretat i la nostra mirada té un filtre negatiu.

La preocupació no soluciona el problema, més aviat CREA el problema.

Moltes no es basen en la realitat, sinó en suposicions que no sabem si passaran o no.

Ens resta temps i energia. És com si tinguéssim un virus, un progama que s’ha instal.lat i no ens deixa treballar al 100%.

L’OCUPACIÓ parteix del positiu. Tracta d’abordar la resolució o passar a l’acció. ‘Anem per feina!’

Els impulsors en l’ocupació són els somnis, els desitjos, les intencions... i això ens condueix a l’èxit.

La ment se situa a la meta, per tant a l’èxit. No hi ha por, ni bloquejos, ni estrés, ni ansietat... sabem que estem actuant correctament.

Ocupar-nos és CONSTRUIR.

Experts en desenvolupament humà diuen que:

El 40% de les preocupacions no són reals, són fruit de la nostra ment cansada.
El 30% són de coses passades i no es poden canviar.
El 10% tenen a veure amb la meva salut, que empitjora mentre em preocupo.
Només un 8% són legítimes. Perquè a la vida es generen problemes reals que poden ser afrontats una vegada hem eliminat les preocupacions supèrflues.

Preguntes COACHING

-  Això que em preocupa, puc resoldre-ho? Quin percentatge del problema depèn de mi? Estic fent tot el que puc fer?
- Què hi ha més enllà de les meves preocupacions? Quina emoció porten impregnades?
- Quin balanç faig del meu cercle de preocupacions? Quines coses/problemes/pensaments haig de treure?

Eines pràctiques anti-preocupacions

-          Reconèixer les emocions
o       Què sento? Quina emoció em domina en la preocupació?
-          Acceptar la incertesa
o       No hi ha res segur. L’únic constant i segur a la vida és el canvi constant.
-          Situar-me en el present i ocupar-me d’ell
o       Això que em passa és del meu present?
-          Reconèixer els meus límits.
o       Què puc resoldre ara?
o       Com em planifico?
o       Què necessito aprendre, fer, tenir per resoldre aquest problema?
o       Què és el pitjor que pot passar?
-          Compartimentar (compartiments estancs)
o       Ens preocupem per demà?
-          Prioritzar, què és important i què no?
o       Si faig un escalat de coses importants, potser aconseguiré que es faci més petita.
§         Com una pedra a la sabata… no hi podem deixar de pensar. … Gràcies a ella, agraeixo que puc caminar, faig conscient el meu cos. Em puc fer capaç de resoldre el problema.
§         De vegades ens preocupem per ximpleries per no ocupar-nos de les coses importants!!
-          Ser creatiu en la resolució de problemes.
o       Trobar diferents mirades a la situació.
o       Pensar en positiu.
-          Actuar ràpid.
o       Vèncer la corba exponencial de la magnitud dels problemes
-          Relaxar-me
o       Meditar
-          Centrar-me en mi.
o       Deixar de ser generós i prendre les preocupacions dels altres. 
      Confiem en el seu potencial per resoldre els seus propis problemes.

FRASES CÈLEBRES
“La por a perdre, ens fa perdre”
“El miedo llamó a la puerta, la confianza abrió y fuera no había nadie.”

LLIBRES
"Cómo suprimir
las preocupaciones
y disfrutar de la vida"

DALE CARNEGIE Clica aquí


Dale Carnegie enseña con este libro cómo vivir una vida más plena y dejar a un lado las preocupaciones. Al leerlo, usted se identificará al darse cuenta que en momentos deja que la preocupación (el estrés) domine su vida, dejándole indefenso, cansado y hasta enfermo. Entre otras cosas, el libro:
- Ofrece fórmulas prácticas para salir de situaciones que le preocupan.
- Muestra cómo disminuir las preocupaciones financieras.
- Revela como agregar una hora diaria a nuestra vida activa.
- Puntualiza como han de eludirse las perturbaciones emocionales.


“Cómo ser feliz cada día” 
(Pequeño manual de inteligencia esencial). P
lataforma Ed. Publicación : abril 2009
RAIMON SOLÀ.











Parlar per parlar - Espai de Coaching 
Escolta el podcast!  Clica aquí

http://www.ivoox.com/preocupar-nos-vs-ocupar-nos_rf_2103495_1.html


dimecres, 15 de maig de 2013

Curs: La clau de l'èxit. Eines per aconseguir els teus objectius. 19/5/13


Centre El Camí


           Diumenge 19 de maig taller
         LA CLAU DE L'ÈXIT
             EINES PER ACONSEGUIR ELS TEUS OBJECTIUS
          amb Teresa Casas


‘La clau de l'èxit: Eines per aconseguir els teus objectius’

CURS – TALLER dia 19 de maig (matí)

Quins reptes voldries assolir a la vida? Quines coses realment desitjaries que es fessin realitat? Estàs disposat/da a aconseguir-les? Estàs disposat/da a comprometre’t amb la teva felicitat?

Mitjançant un treball de coaching individual, i alhora grupal, reformularàs els teus objectius, dissenyaràs el teu pla d’acció a mida i posaràs en pràctica eines creatives i eficaces per mantenir la teva motivació cap al teu objectiu.

La vida és un camí cap a nosaltres mateixos, un camí de transformació que requereix de la nostra autenticitat, on els nostres somnis, desitjos, il·lusions ens donen moltes pistes de quin és el camí a seguir i ens ajuden a desenvolupar tot el nostre millor potencial.

Els teus valors, les teves emocions, els teus pensaments, … et poden orientar cap a l’èxit personal, si tots ells estan alineats i són coherents amb les teves accions. T’atreveixes a passar a l’acció? Si no és ara, quan ho faràs?

Aquest taller és per a tu si creus que et costa assolir el que et proposes, si et sents confús o desmotivat en la consecució dels teus objectius, si tens por a aconseguir el que et proposes, si tens ganes de canviar i ets a punt de fer un pas més.

Imparteix :
Teresa Casas. Coach i facilitadora del canvi. Formació en Ecologia Emocional, Coaching Estructural i Sistèmic, Màster en Desenvolupament Personal i Lideratge.
Dia:
Diumenge 19 de maig
Horari:
10 a 14 h.
Inversió:
40 €  ABONATS/DES: 32 €

CAL INSCRIURE'S AMB PAGA I SENYAL DE 20 € AL CENTRE EL CAMÍ

Abona't per nomès 10 €
Per només 10 € al mes podeu accedir a tallers i conferències gratuïts,
així com gaudireu del 20% de descompte en tots els nostres serveis!!!


CENTRE EL CAMÍ
C/. Escola Pia, 15
08201 - Sabadell

Tels. 93 727 93 08 / 615 44 34 51
www.centreelcami.com

Fotos xerrada informativa (10/5/2013)





dimarts, 30 d’abril de 2013

Desaferrar-nos per viure bé



"L'aferrament és una vinculació mental i emocional (generalment obsessiva) a objectes, persones, activitats, idees o sentiments, originada en la creença irracional que aquest vincle proveïrà, de manera única i permanent, plaer, seguretat o autorealització." Segons Walter Riso al seu llibre 'Desapegarse sin anestesia'

El que defineix l'aferrament no és tant el desig,  
sinó la incapacitat de renunciar a ell.





Tipus d’aferraments:
afectiu: convertim l’altra persona amb la raó de la nostra existència.
material: centrem la felicitat en tenir, posseir, ostentar. Valem més pel que tenim que pel que som
ideològic: les falses creences o els fanatismes extrems que ens porten a lluitar i causar guerres o rivalitats per ideologies.

Aferraments comuns:
-        Fama, poder, bellesa, autoritat, aprovació social, internet, joc, moda, parella.
-         Tot allò que implica que hi donem l’ànima a canvi d’obtenir plaer, seguretat o un dubtós sentit d’autorealització.
-        Tot allò que volem posseir i canviem pel nostre jo i, que al final, ens fa sentir buits.

El desaferrament no és...
-          un allunyament fred, posar distància
-          una acceptació resignada
-          un comportament d’indiferència
-          un comportament infantil
-          una ruptura de les nostres relacions
-          tractar les persones de forma freda per tal que no ens facin mal
-          no és tapar o eliminar els sentiments dolorosos o agradables

Les premises del desaferrament:
-        Cada persona és responsable de si mateixa
-        No podem resoldre problemes que no ens corresponen
-        Ser conscients del que podem canviar i què no podem canviar
-        Implica viure el moment present, acceptar la realitat
-        Renunciar al control i a la por pel que pugui passar (preocupacions)
-        Ens permet gaudir de la vida a pesar dels problemes encara no resolts
-        Deixar de reaccionar, per actuar responsablement coneixent els nostres límits.
-        Alliberament per comprometre’ns i estimar de manera que fem bé als altres sense fer-nos mal a nosaltres mateixos
-        La meva felicitat només depèn de mi.


Beneficis de desaferrar-nos
-        Sensació de serenitat
-        Pau interior
-        Capacitat de donar i rebre amor de forma que ens engrandeixi i incrementi la nostra energia
-        Llibertat per trobar solucions reals als nostres problemes. Ens allibera a nosaltres i els que ens envolta, ja que fem els altres capaços per trobar ells mateixos les seves pròpies solucions als seus problemes.
-        Aprenem a estimar sense por, a donar tot el millor que portem dins.
-        Deixar de patir
-        Que res sigui imprescindible per ser feliços


Eines pràctiques per fomentar el desaferrament:
-          Observar-nos. Practicar la introspecció.
o       Què em fa pres? Quines dependències tinc? (materials i afectives)
o       Què guardo que no faig servir?
o       Quines relacions mantinc per compromís que ja no m’aporten valor?
-          Generar alternatives.
o       Avaluar les pèrdues i els guanys. Què hi guanyo i a canvi de què?
o       Entendre les pors que marquen la meva conducta i abraçar-les.
o       Crear una altra manera de fer, de viure i de veure les coses.
o       Anar a la simplicitat, al que és més senzill (que no vol dir fàcil)
-          No tenir expectatives, deixar anar el resultat
o       Posar la satisfacció i l'atenció en el moment present, en el camí i no en la meta.
o       Dipositar la nostra felicitat en les coses realment importants, valorar les coses que ens fan sentir alegres, vius, agraïts, entusiasmats.
-          Compartir el que tenim.
o       Donar als altres (temps, recursos, etc), practicar la generositat.
o       Confiar en rebre, obrir-nos i permetre que arribin coses noves.


Com desaferrar-nos?

-        Saber destriar el que es superflu del que és necessari per a la nostra supervivència física, emocional i psicològica. Observar-nos.
-        Veure on es situa el nostre desig que condiciona la nostra felicitat o el nostre patiment.
-        Estar obert a totes les possibilitats. Practicar l’obertura de pensament. Acceptar el que és, tal com és.
-        Comprometre’ns amb el desaferrament. Permetre que els que ens envolten siguin com són. No pretendre canviar els altres.
-        Fer de la incertesa un element essencial de la meva experiència. Entendre que la incertesa és el camí cap a la llibertat. La pròpia incertesa ens pot donar seguretat.
 

La paradoxa de l’aferrament

Si volem gaudir del vol o el cant d’un ocell l’hem de deixar lliure. Un ocell en captiveri, no cantarà igual que en plena llibertat. Per tant, si volem relacions autèntiques, hem d'acceptar els altres tal com són. Si volem ser autèntics, hem de ser lliures de tot el que condiciona la nostra felicitat.


FRASES CÈLEBRES
“No podràs descobrir nous oceans, sinó tens el coratge de perdre de vista la costa.” Anònim.
“Quants més aferraments deixis caure pel camí de la vida, més aprop estaràs de trobar-te a tu mateix”. Walter Riso
"El desaferrament no és abandonament, sinó amor incondicional"
"El desaferrament no consisteix en no tenir somnis, sinó no tenir por a perdre'ls, o a perdre el que hem assolit"

LLIBRES RELACIONATS
Ø      Ya no seas Codependiente – Melody Beattie
Ø      Desapegarse sin anestesia -  Walter Riso
Ø      Ámame para que me pueda ir. Pares i fills des de l’ecologia emocionalMercè Conangla i Jaume Soler.