dimarts, 17 de desembre de 2013

Les llàgrimes fan créixer els baobabs

En el camí de la transformació...

...quan tens ganes de plorar, has de saber trobar les forces per somriure, 
...en les ocasions que et rendiries, has de prendre la decisió de seguir endavant,
...en aquell moment en que et queixaries, has de poder ser agraït,
...en aquell moment en que tens totes les excuses per paralitzar-te, has de passar a l'acció.

Avui 17 de desembre és un dia especial, avui la nostra filla Elna hagués fet tres anys. Tres anys esperant-la, sis dies compartint la vida amb ella, i ja dos anys i mig cercant-la en els estels.

No és la durada, sinó la intensitat. 
No és el que dónes, sinó el que reps. 
No és la pèrdua, sinó el guany.

Hem estat tot el dia diferents, tristos, corrent amunt i avall amb l'Elna a les 'esquenes', a més a més del cor. Com sempre, però amb més intensitat, més consciència del buit que ens va deixar després de saber eixamplar-nos tant el cor.

Finalment, hem arribat a casa i hem pujat al terrat per mirar els estels, a estar amb ella junt amb la brillant lluna plena. Hem pujat un trocet de pastís i una espelma de tres anys per celebrar el seu naixement. ...Com costa encendre una espelma quan enyores tant qui l'hauria d'apagar... Entre llàgrimes de tristor i enyorança l'hem encès, i després de contemplar-la una estona, dolça i alegrement s'ha apagat. Talment com si estigués allà amb nosaltres, ha bufat l'espelma, potser demanant-nos un desig a cau d'orella. Els plors de tristor s'han convertit en plors d'alegria, de perplexitat en veure que la por de no estar qui havia d'apagar l'espelma s'ha esvaït màgicament, de sentir-nos un cop més acompanyats.

Elna, et sentim, et seguim, t'enyorem i al mateix temps sabem que camines al nostre costat.
Amb la voluntat de seguir creixent com els baobabs, avui plantem la llavor d'un projecte que creiem que honora tota la força que ens has donat i la llavor d'amor que vas plantar en els nostres cors.
Avui concretem la voluntat de la teva missió a la nostra vida, i ens deixarem portar... fins a l'infinit, allà on ets tu.

T'estimem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada