diumenge, 18 de desembre de 2011

Un gra de sorra

Les adversitats formen part de la vida.
Quan les coses no surten com voldríem ens afloren emocions negatives de ràbia, decepció, enuig, dolor, tristesa... que ens indiquen el potencial transformador que portem dins.
Cadascú de nosaltres ja portem incorporades totes les eines necessàries per transformar aquestes emocions 'indicadores' en un resultat per a nosaltres positiu. Per tant hem poder créixer i evolucionar d'aquesta adversitat o problema, que, encara que no ho sembli, n'és una oportunitat.

De la mateixa manera que fa una ostra, quan un gra de sorra entra dins seu, primer de tot s'adona del que passa (pren consciència) i tot seguit es posa a treballar. Poc a poc, i durant uns 10 anys, va aïllant aquest cos estrany envoltant-lo d'un material anacarat que ella mateixa produeix. Metafòricament, podríem dir que va curant la seva ferida, la incorpora a la seva vida, la integra, donant el que ella sap, posant-t'hi l'energia justa i necessària. Com sabem, després de tant de temps... el gra de sorra es transforma en una preciosa perla.


Així doncs, tinguem la voluntat de transformar les adversitats, ja que tot el que necessitem per fer-ho està en el nostre interior. Això no treu que haguem d'esforçar-nos, treballar molt, obrir noves portes, construir nous ponts, caminar a les fosques, ... sense perdre mai la confiança que ens fa capaços de tot.

Pd. Ahir la nostra filla Elna hagués fet un any. Va ser un dia trist, dolorós, en el que ens va connectar de nou amb la ràbia. Ja fa 6 mesos que ens va deixar i la trobem molt a faltar, molt més que el primer dia... però estem contents de poder veure que tot el dolor que ens invaeix és tan gran com l'amor que ens uneix a ella, i que ens prepara per tornar a estimar. La força del seu vincle és la que ens fa caminar, construir la nostra perla, des de l'agraïment d'haver-la conegut i sentint que sempre ens acompanya.

Per molts anys Elna, des de la terra cap al cel.

Per llegir-ne més: 'Puedes ser una ostra' http://noticias.aollatino.com/2011/09/04/puedes-ser-una-ostra/

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Va de vídeos

Comparteixo dos vídeos molt interessants que promouen la CONSCIÈNCIA.

Líderes con consciencia - Joan Antoni Melé a EADA Business School 4/10/2011(2h)



El Despertar del Héroe Interior - Pepon Jover 7/5/2011 (1h)

 

http://youtu.be/LbyX-c4wqow

 

diumenge, 2 d’octubre de 2011

El viatge de l'heroi

El viatge de l'heroi és una història comú en tots aquells que senten la necessitat de trobar el sentit a les seves vides, amb el DESPERTAR DEL 'JO'

Es tracta d'una història arquetípica, que segueix un patró definit, i està basada amb la mitologia. Va ser descrit per Joseph Campbell als anys 40 i comprèn els arquetips del nostre inconscient col·lectiu citats per Carl Jung.

Si aquest vídeo et desperta un petit somriure, té sentit que segueixis llegint...

video

Has sentit alguna vegada una 'crida interior'? Quelcom que et convida a viure una aventura? a canviar? a transformar-te? ... a cercar la veritable felicitat? Perfecte!, aquest és el primer pas del viatge de l'heroi! El TEU heroi interior.

Pots rebutjar aquesta crida o acceptar-la. Pots tancar els ulls, tapar-te les orelles, distreure't amb infinites rucades, però la crida segueix atrapant-te, perquè ets tu mateix, 'quelcom' et crida des del teu interior. 

SI L'ACCEPTES, hauràs de CREUAR EL PRIMER LLINDAR. Comprometre't amb tu mateix i vèncer la por al desconegut, atrevir-te a començar una nova aventura.  

SI NO L'ACCEPTES, possiblement la vida et donarà l'empenta que et falta, et creuaràs amb la persona clau, rebràs l'ajuda que necessites en forma de 'casualitat'.

Benvingut al VENTRE DE LA BALENA! Un cop aquí la prengunta es: Estàs disposat a morir? A deixar de ser qui eres? A enterrar les creences, els ideals, els aferraments, ... i re-néixer de nou? Quin és el teu potencial?

Sabràs que la metamorfosi ha estat satisfactòria, quan s'inicia el CAMÍ DE LES PROVES (Iniciació). La vida et posarà situacions dures a superar, en les quals et faràs conscient de les teves pròpies ombres, del teu costat obscur. Lluitaràs, moriràs i reneixeràs. Endavant!, aquestes 'ferides del destí' estan correlacionades amb aquells talents que podem posar a disposició del món. 

En el moment que arribis aquí, s'esdevindrà el RETROBAMENT AMB LA DEESA, amb la teva part femenina, la part creadora. És hora que t'autorealitzis, que creïs, que construeixis el teu projecte, el teu somni!. Entendràs però, que la destrucció també forma part de tu. Tens el món a les teves mans.

Quan arribis aquí, compte amb les TEMPTACIONS! Algun dia hauràs de començar el VIATGE DE TORNADA. En arribar a aquest nivell és fàcil quedar-se 'fora de la caverna', gaudir de la llum i d'un món ideal, de la recompensa guanyada.

És aleshores quan rebràs una segona crida per iniciar el CAMÍ DE RETORN. Comprometre't a repartir el teu tresor entre els altres. 'Desfer' el camí pot ser tan dur com començar-lo, per això hauràs de creuar un SEGON LLINDAR. Determinaràs així la teva autoritat, et faràs responsable i seràs heroi de dos móns: l'intern i l'extern.

Per últim, l'APOTEOSI ! L'heroi assoleix la comprensió profunda d'ell mateix i de la vida, contribueix al món repartint el seu tresor. Té un estat de consciència superior, un grau elevat de coneixement i saviesa. 

Per conèixer més sobre El viatge de l'Heroi, trobareu els cursos que imparteix Pepon Jover a DESPERTAR INTEGRAL. És curiós poder identificar a quina part del viatge estàs en cada àrea de la teva vida. Us animo a que indagueu, i que tregueu la màscara a l'heroi que porteu dins!

Si us fixeu, moltes pel·lícules segueixen aquest patró: Star Wars, Matrix, El senyor dels anells, Avatar, Superman, Spiderman, Batman, V de Vendetta, ...


Frases inspiradores: 

Un pequeño consejo que le daban a un indio americano cuando su iniciación:
“Cuando avances en la vida verás un gran abismo. Salta; no es tan ancho como crees” 

Entras al bosque, en el punto más oscuro, y no hay sendero. Donde hay camino o sendero, es un sendero ajeno. No estás en tu propio sendero. Si sigues el camino de otros, no realizarás tu potencial." J. Campbell

Cuando hablamos de arreglar los problemas del mundo, estamos descortezando el árbol que no debemos. El mundo es perfecto. Es un caos. Siempre ha sido un caos. No lo cambiaremos. Nuestro trabajo es enderezar nuestras vidas." J. Campbell

"El miedo es lo que nos mueve hacia adelante." J.Campbell

"La vida no vivida es una enfermedad de la que se puede morir." C. Jung

El péndulo de la mente humana oscila entre el sentido y el sinsentido y no entre lo bueno y lo malo. C. Jung 

Todo proceso implica romper algo. La tierra debe romperse para producir vida. Si la semilla no muere no hay planta. El pan resulta de la muerte del trigo.  J. Campbell 

Tu visión devendrá mas clara solamente cuando mires dentro de tu corazón… Aquel que mira afuera, sueña. Quién mira en su interior, despierta.  C. Jung

“Sé quién de verdad eres. Descubre tus talentos y tu propósito en la vida. Esto te llevará a hacer lo que amas y, al hacer las cosas con amor, obtendrás lo que necesitas.” E. Fromm


També podeu trobar més informació a http://www.mjdunjo.com/category/opinion/page/7/

divendres, 23 de setembre de 2011

T'estimo

Elna, t’estimo.
Tant o més que el primer dia, necessito tenir-te als meus braços.
Sentir la teva calor, la teva pau. M’havies d’ensenyar tantes coses de la vida!
No em puc queixar, ja ho sé, la vida és un continu aprenentatge sense tu, però és tan dur no tenir-te! És tan tortuós aquest camí de vegades…

Sense estar tu físicament visible, et puc veure en cada bocinet d’amor que la vida ens regala, en tot el que és bellesa i dolçor.
...Una cançó que m'arriba al cor ets tu.
...Un misteri de la natura que faig conscient ets tu.
...Un nen que riu i em desperta alegria ets tu.
...Uns ulls que brillen i persegueixen el seu somni són tu.
...Cada llàgrima que vesso i m'aferra a la vida ets tu.

M’agradaria poder-te tocar, tenir una conversa de mare a filla, d’ànima a ànima, de cor a cor… poder mirar-te als ulls amb el cor obert de bat a bat, i donar-t’ho TOT.

El destí se’t va endur com per art de màgia… la mateixa màgia que ens manté vius als que seguim en aquest món. Entre ‘ser’ i ‘no ser’ hi ha un abisme… i per mi aquest significa la nostra missió, el nostre compromís amb la vida.

S’ha acabat pensar en què esperem de la vida, sinó esbrinar què espera la vida de nosaltres. Disposar-se a volar, atrevir-se a ser lliure, a regar d’una vegada per totes la llavor que crida ofegada des del nostre cor autèntic i valent.

Sé que hi ets i no hi ets, sé que ets gran i petita, sé que ets sàvia i innocent, sé que ets fràgil i forta, sé que ets efímera i perenne, sé que hi ha un abans i un després de tu, intueixo que em faràs de far en aquest mar de dubtes...

T’estimo Elna.

dimecres, 14 de setembre de 2011

Un cor africà

Estimats amics,
L'arbre de les paraules s'ha fet realitat.
He estat de viatge a l'Àfrica i he vist milers de Baobabs! Quin arbre més màgic!
Ha estat un viatge des del cor, amb la necessitat de dipositar tota l'energia possible al continent de la nostra filla Elna, i als nens i nenes que com ella, l'omplen de llum i esperança.
Sense expectatives, vivint el present, i sembrant moltes llavors i somriures.
Si Déu vol, el gran baobab creixerà dins nostre.

Us convidem a llegir les nostres reflexions en el bloc:
www.uncorafrica.blogspot.com



dissabte, 13 d’agost de 2011

Amb els peus a terra, el cor al cel, i seguint les fletxes grogues!

Hi ha vegades que la vida et sacseja de tal manera que sembla que perdis totalment el rumb. En el nostre cas, res podrà ser igual després de la pèrdua de la nostra petita Elna.

Com després d'una gran tempesta, cal esperar que la mar es calmi per tornar a redreçar el timó i redefinir el nord que havies marcat en el teu mapa.

Així estava al començar el Camí de Santiago i segueixo encara dansant amb les onades... ni molt menys les aigües es calmen, doncs encara no veig res més enllà de les aigües turbulentes i la mar agitada, però sí he descobert que es pot gaudir mentre res està clar i et sents perdut. Podríem dir que així com es pot ballar amb la POR, també es pot ballar amb la INCERTESA... quines dues grans senyores!


El camí de Santiago m'ha portat molts nous aprenentatges, moltes metàfores i reflexions que es poden extrapolar a la vida quotidiana. Una d'elles va ser un regal de la Rosa (a veure si ho sé explicar, princesa!).

Per què és tan fàcil caminar SOL fent el Camí de Santiago? De vegades tenim por a la solitud, a no sentir-nos integrats en el nostre entorn, a ser diferents de la resta... En canvi, fent el camí, t'adones que aquesta por s'esvaeix per art de màgia. Per una banda, tens un camí traçat, un punt de partida i un punt d'arribada. Una fletxa groga a cada pas que et recorda el teu objectiu claríssim, i això et permet relaxar-te, gaudir del present, de l'ara i aquí, ser conscient de cada passa i retrobar-te amb tu mateix. Tots caminem en una direcció única, cadascú al seu ritme, amb germanor, autenticitat, i oberts de ment i esperit. Rebent amb gratitud el que el camí et regala...

Aix! La idea és, doncs, que seguim trobant les fletxes grogues del nostre camí per la vida que ens apropen als nostres somnis. A Santiago, a Barcelona o allà on anem. De vegades costen de trobar, però hi són. I si no, cal pintar-les! Com diu la Rosa, us animo a que busqueu les fletxes grogues que us apropen als vostres somnis, a la vostra missió, i no desistiu mai de fer camí, el vostre propi camí.

Buen Caminooooooo,  Bona Vida!

diumenge, 22 de maig de 2011

Hi havia una vegada...


                  ...a cents de peus de terra un ocell que volava cada dia per sentir la llibertat. Era una gavina blanca, lluenta amb la brillantor del sol, quasi nacarada, i majestuosa pel seu vol. El seu món era singular perquè no tenia fronteres, era il·limitat i ella incansable. El seu secret era el de no trobar mai la monotonia en l’immens oceà i saber valorar les petites coses que feien el seu entorn cada dia un tant especial. El present estava a les seves ales i el seu rumb mai era fix, ans de ment oberta als canvis, per això era considerada símbol de la LLIBERTAT.


                  La gavina s’endinsava a la mar, tot seguint algun dels velers matiners que salpaven a l’alba. Tot semblava restar en quietud mentre el dia es despertava. Ni pescadors hi havia! Tot just alguna que altra nau que es refugiava en la tranquil·litat del paratge. Aquell matí l'ocell es va endinsar al mar a la cua d’un veler amb el nom de ‘Xopluc’. L’havien batejat així potser per la gràcia del mot, o esperant que els pogués refugiar d’algun que altre xàfec, però era ben cert que les quatre fustes i les teles es gronxaven al ritme de les onades per aixoplugar els que, gràcies a ell, defugien del que els molestava del quotidià. El veler els gronxava durant el dia, fent plàcid el moment i fent-se notar viu amb el seu va-i-vé difús i desigual. Confiant en ell el seu destí, aclaparats per la llibertat que es prenia amb ells sobre seu, talment com cavalcar a llom del cavall més dòcil, els feia sentir dominats i alhora protegits per ell. En la pitjor de les tempestes li confiarien el seu bon destí, deixant cobejar-se; i en els millors moments apreciarien el més grat de la seva companyia. Com si de la parella es tractés, estava amb ells sempre i fos quin fos el destí, transparent com l’aigua als seus peus, per això era símbol de la CONFIANÇA.


                  El timó del ‘Xopluc’, després de navegar milles i milles, havia intimat amb els seus ocupants. Uns més que altres, però sense considerar-se propietari de ningú, havia passat per moltes mans. Era de fusta de roure, moldejada i lluent. El contacte amb les infinites mans que l’havien pres havien gastat el vernís que el cobria però havien fet ressaltar la brillantor de la pròpia fusta, llimada amb el propi contacte amb les ments il·lusionades en seguir un rumb, deixant-se portar pel vent o salvant les inclemències climàtiques. Estrènye'l amb força feia més paleses les il·lusions per arribar a bon port, aconseguint dominar les adversitats, semblava que el més bonic estava sempre a l'abast. Per això el timó era símbol de la IL·LUSIÓ.

                  La fusta noble amb la que havien fet el timó provenia d’un gran roure, insigne pel seu port i emblemàtic per la seva bellesa i edat. D’estació en estació, l’arbre havia anat acumulant anys i havia anat creixent per fer-se més fort. La seva força no era efímera, doncs atorgava una llarga vida als estris fets amb l’essència del seu material. Per això l’arbre era símbol de la FORTALESA.


                  Un estiu, el roure insigne va ser triat per un modest bon pintor, qui va apreciar-ne d’ell la seva espectacular bellesa i en va fer una pintura. El paratge era magnífic, i la destresa de l’artista, rellevant. El seu garbuix d’idees, llums i colors que arribaven a través dels seus sentits eren plasmats de forma original sobre la tela. No era una visió real de l’escena el que pintava, però la seva forma d’expressar aquella natural bellesa, feia admirable i digne l’art a través dels seus dits. Per això el pintor era símbol de la IMAGINACIÓ.


                  L’artista es movia. S’apropava i allunyava del quadre en qüestió de segons, combinava els colors de les seves pastes i en sentia la humitat. S’ajudava dels pinzells, i de tant en tant amb els dits directament sobre la tela, per suavitzar-ne el relleu. Amb els pinzells, de pèl suau i flexible, dominava les corbes i els traços. Es posava dins la pintura, i n’era coneixedor de l’existència de cada traç per irregular que fos, doncs ell n’era el creador. La punta fina i suau del pinzell amb el seu joc sinuós de canell era l’expressió pura de l’harmonia, per això el pinzell era símbol de la TENDRESA...

que quan fiblava els sentits de l’artista el feia plasmar a toc viu i decidit sobre l’obra els colors més càlids. Així, va pintar el prat ple de roselles al voltant del majestuós arbre. Dels verds i amarronats, passant pels verds daurats de les fulles il·luminades pels raigs de sol estiuenc de mitja tarda, arribà als vermells més vius de les flors notòries als peus de l’arbre. Les pintà una a una, combinades amb els verds més suaus, amb un toc de pinzell enèrgic i apassionat. Per això les roselles eren símbol de la PASSIÓ.


                  Enrotllat i sense emmarcar, l’obra d’art modesta restava injustament en unes golfes emmascarades per la pols del pas dels dies, mesos i anys. Malaguanyada venada artística, era per pensar. El pas del temps havia jugat en contra de la bellesa original del quadre, fent-li perdre lluminositat i acartronant la seva tela cada dia una mica més. Es tractava d’una antiguitat? Ho fos o no, l’admiració difusa per l’art i el respecte pel que es deixa envellir sense perdre valor en l’essència, va salvar la pintura de ser llençada en més d’una ocasió, a pesar de la pols que s’hi acumulava al seu damunt. Per això el quadre era símbol del RESPECTE.


                  Les golfes pertanyien a una vella casa, ara ocupada per una parella de joves a punt d’unir els seus destins per sempre més. Volien, desitjaven, compartir la resta dels seus dies junts i havien decidit casar les seves vides. Tenien la llibertat per triar i se sentien lliures per continuar sent com eren fins ara, amb les seves petites i grans diferències. Es mereixien tota la confiança l’un a l’altre, tenien la il·lusió de viure plegats i la capacitat d’il·lusionar-se per les coses més senzilles. De l’estimació de l’un cap a l’altre en sortiria la fortalesa per fer front a les adversitats futures, essent la imaginació la que donés el toc de màgia i fes especial cada petit moment. La tendresa dels seus gestos esdevenia la passió mes desenfrenada quan fonien els seus cossos en el més pur desig, tot respectant-se per sobre de totes les coses. D’aquí que la parella que s’estima és símbol de l’AMOR.
TCN - 2001

dijous, 31 de març de 2011

Elna! Homenatjant la pau, respirant tendresa


El dissabte vam estar a l'homenatge i presentació del llibre "Elisabeth Eidenbenz, més enllà de la Maternitat d'Elna" escrit per la historiadora, escriptora i gran dona Assumpta Montellà.

Va ser una conferència entranyable en la qual van parlar l'editora del nou llibre, el batlle d'Elna (el Rosselló) i l'Assumpta. Les paraules, els sentiments, l'admiració, els testimonis, l'esperit de la pròpia Elisabeth i un munt de nenes que es diuen Elna van generar un munt de sentiments i van fer de la conferència un acte meravellós.

Fa quasi un any que vam estar a Elna i que ens emocionàvem visitant la sala de nounats de la Maternitat d'Elna, ara buida i de parets blanques però amb molta energia condensada. Com diu l'Assumpta, la història l'escriuen els vencedors, i quan tens accés a la història narrada pels perdedors i en aquest cas per les dones, se't posa la pell de gallina. L'Assumpta ha sabut plasmar molt bé l'experiència, la lluita per la vida, d'aquestes persones anònimes i, alhora, obtenir la informació d'aquests valents testimonis invisibles des d'una sensibilitat extrema, molta comprensió i infinita tendresa. Ha estat un treball dur, fet de mica en mica i amb molta paciència i, com ella diu, d'escoltar i escriure amb el cor a la mà.

L'Elisabeth va salvar la vida a 597 nadons de mares exiliades de la guerra civil espanyola. Van fugir de Catalunya i es van trobar sobrevivint a les platges franceses d'Argelers, Barcarès, St Cebrià de Rosselló i Ribesaltes, convertides en terribles camps de concentració.

Dins la barbàrie, l'Elisabeth, infermera suïssa i lluitadora incansable per la pau i per una societat més justa, va fundar la Maternitat d'Elna, i va ajudar a les dones refugiades (catalanes, espanyoles, jueves..) internades als camps republicans per atendre-les en l'embaràs. La maternitat va ser un "Bressol d'humanitat enmig de l'inhumà...".

D'ençà d'aquesta història tan heroica i de tanta humilitat, cada vegada són més les nenes que es diuen Elna i que donen vida i continuïtat a aquesta història tan bonica.  També hi havia dos dels 597 nens nascuts a la maternitat. Què emocionant tot plegat!

Esperem poder ser pares algun dia de la nostra ja estimada Elna!


dilluns, 14 de març de 2011

Estimada Terra...

Estimada Terra,
El que sento per tu és molt especial.
Ets el sustent i aliment del regne vegetal i animal, material i espiritual.
T'has donat a les civilitzacions per què sobre teu poguem evolucionar i desenvolupar-nos com éssers humans.
Ets humil, fèrtil, creadora, resistent i, alhora, sensible.
Reafirmo el meu amor per tu, i agraeixo el sentir-me amb els 'peus a terra'.
És d'admirar la teva bellesa, com et regeneres, la riquesa que hi ha en el teu interior i la màgia que emanes en el teu exterior.
I m'avergonyeixo de com et tractem, a tu que et devem la vida! Com t'utilitzem, com et devastem. Depenem de tu, i alhora ens oblidem de donar-te les gràcies, de tenir-te en compte, donem per suposat que ets capaç de suportar-ho tot. ...Fins quan?
Veient fenòmens com el recent sisme del Japó, em sobto de la teva força, de la teva ira que és el propi mirall humà i ens deixa a tots amb un profund sentiment d'impotència.
Et comprenc...
Tere 14/3/2011

Trobo oportú deixar el missatge de la Carta a la Terra

La missió de la Iniciativa Carta de la Terra és promoure la transició cap a formes sostenibles de vida i una societat global basada en un marc ètico compartit que inclou el respecte i la cura de la comunitat de vida, la integritat ecològica, els drets humans universals, el respecte de la diversitat, economia justa, la democràcia i una cultura de pau.

Los 16 principios generales:

I. Respeto y cuidado de la vida.
1. Respetar la Tierra y la vida en toda su diversidad.
2. Cuidar la comunidad de la vida con entendimiento, compasión y amor.
3. Construir sociedades democráticas que sean justas, participativas, sostenibles y pacíficas.
4. Asegurar que los frutos y la belleza de la Tierra se preserven para las generaciones presentes y futuras.
II. Integridad ecológica
5. Proteger y restaurar la integridad de los sistemas ecológicos de la Tierra, con especial preocupación por la diversidad biológica y los procesos naturales que sustentan la vida.
6. Evitar dañar como el mejor método de protección ambiental y, cuando el conocimiento sea limitado, proceder con precaución.
7. Adoptar patrones de producción, consumo y reproducción que salvaguarden las capacidades regenerativas de la Tierra, los derechos humanos y el bienestar comunitario.
8. Impulsar el estudio de la sostenibilidad ecológica y promover el intercambio abierto y la extensa aplicación del conocimiento adquirido.
III. Justicia social y económica
9. Erradicar la pobreza como un imperativo ético, social y ambiental.
10. Asegurar que las actividades e instituciones económicas, a todo nivel, promuevan el desarrollo humano de forma equitativa y sostenible.
11. Afirmar la igualdad y equidad de género como prerrequisitos para el desarrollo sostenible y asegurar el acceso universal a la educación, el cuidado de la salud y la oportunidad económica.
12. Defender el derecho de todos, sin discriminación, a un entorno natural y social que apoye la dignidad humana, la salud física y el bienestar espiritual, con especial atención a los derechos de los pueblos indígenas y las minorías.
IV. Democracia, no violencia y paz
13. Fortalecer las instituciones democráticas en todos los niveles y brindar transparencia y rendimiento de cuentas en la gobernabilidad, participación inclusiva en la toma de decisiones y acceso a la justicia.
14. Integrar en la educación formal y en el aprendizaje a lo largo de la vida, las habilidades, el conocimiento y los valores necesarios para un modo de vida sostenible.
15. Tratar a todos los seres vivientes con respeto y consideración.
16. Promover una cultura de tolerancia, no violencia y paz.
La Carta finaliza con estas alentadoras palabras:
Que el nuestro sea un tiempo que se recuerde 
por el despertar de una nueva reverencia ante la vida;
por la firme resolución de alcanzar la sostenibilidad;
por el aceleramiento en la lucha por la justicia y la paz;
y por la alegre celebración de la vida.

diumenge, 13 de febrer de 2011

Una cita

"L’odi és la ira de no poder estimar allò que en el fons voldries estimar per estar en pau amb tu mateix"


Admiro els que tenen el do de crear cites inspiradores i que obren tantes finestres a la consciència. A veure què us sembla aquesta. És la meva primera! La considero com una flor de l'arbre que vaig estar regant durant tot l'any passat. Ara estic treballant en que es converteixi en fruit... ;-)

Us deixo amb les últimes que he llegit i que m'han agradat:

'La veritable felicitat no ve d'obtenir el que ens agrada, sinó de cultivar afecte al que no ens agrada' M. Gandhi

'L'home que ha començat a viure seriosament per dins, comença a viure senzillament per fora' E. Hemingway

'Si alcanzar una meta es equivalente a coronar la cumbre de una montaña, tu logro mayor, más costoso y, acaso, más valioso, acontece al descender y retornar al valle y seguir comportándote como si tal cosa, con humildad. Ahí se pone a prueba tu valor real, el que permanece. Sin embargo, si no eres capaz de ello, siempre te verás acechado por el alarde y la prepotencia, los cuales acabarán con todo lo bueno que podrías haber conseguido.' Jesús Gabriel Gutiérrez

diumenge, 30 de gener de 2011

Eastwood, cinema i una lliçó.

Un cop més el gran Clint Eastwood ha fet una pel·lícula d'extrema sensibilitat.
'Hereafter' ('Más allá de la vida') tracta del més enllà i del que diuen que passa després de la mort. Com en Gran Torino, Invictus, Million Dollar Baby, .. Eastwood broda l'argument i la banda sonora; en aquest cas, sobre tres històries de persones que cerquen respostes a la mort. La pel·lícula ens va atrapar i em va remoure bastant. És de les pel·lis que vius/veus amb el cor i no pas amb els ulls. Us la recomano!

Una altra recomanació és que, si podeu, l'aneu a veure al cinema Aribau (Bcn). És dels últims cinemes antics, amb pantalla gegant, amb llargs passadissos, butaques toves sense cap i sense reposa-begudes, amb decoració de dècades passades... Us recordeu de la zona anfiteatre? Jo els hi dic cinemes ET, perquè són els que em recorden a quan era petita i van estrenar la mítica 'ET' i vaig veure a l'antic cinema Balaña de Sants o a l'estrena de Titànic a Lleida. I encara més, vam haver de fer una llarga cua per entrar al cinema. Fabulós!, de veritat.

I la lliçó va ser tot just acabar la pel·lícula. En obrir els llums després dels crèdits hi havia gent que ja havia desocupat els seus llocs i d'altres que, en canvi, seguien ancorats a la butaca, colpits, tocats, encara dins de la pel·lícula. Jo era una d'aquestes persones, però encara vaig copsar-me més en veure's aixecar una parella de persones invidents que s'asseien a les primeres files i, agafades del braç i cadascú amb el seu bastó blanc, abandonaven el cinema. Sensacional!

Felicitats Sr. Eastwood per crear cel·luloide de qualitat!
Enhorabona parella per inspirar-nos a superar les nostres pròpies límitacions, de vegades tan petites i de vegades tan grans.

dissabte, 8 de gener de 2011

Acaba el Màster.... segueix la vida


Hem acabat el màster de la UB en Desenvolupament Personal i Lideratge. Semblava ahir quan ens presentàvem tots (jo no paro, jo sóc l'estrès, jo vull crear...) i ja ha passat un any i 3 mesos.

Ha estat un camí ple de sorpreses, de trencament de paradigmes, de compartir, de sentir, d'introspecció, de fluir, d'aprendre molt, i sobretot viure i prendre CONSCIÈNCIA.

La idea del creador (en Borja) s'ha materialitzat en petits fars que ens han il·luminat el camí (els mestres) i la voluntat i connexió entre els companys ha generat l'excel·lència, la màgia, la bondat, l'amor.

Sempre ens quedarà el 'des d'on' hem viscut i 'com' ho hem viscut. Es dissolen les paraules, s'integren els coneixements, et transformen les experiències... i sempre quedarà la nostra essència, allò que va fer aquest camí tan especial i únic. Diuen els budistes que res roman en el temps, tot és efímer... com els estats de l'aigua? El gel que es fon, després s'evapora, per tornar-se a convertir en gotes de pluja, en riu, en mar... però manté la seva essència interna.

Siguem els que siguem, més a prop o més lluny, passi més o menys temps, tinguem altres experiències, vivim altres situacions, confio en què sempre tornarem a connectar amb aquesta energia que hem fet fluir entre nosaltres, tan poderosa, tan generosa, tan transformadora, tan brillant!

En aquest treball final he connectat de nou amb tots vosaltres, amb la persona que hi ha darrera de cada experiència, de cada moment. Tots estem en el nostre camí individual, alguns estem encara en procés de canvi, d'altres han deixat anar motxilles acollonants (perdó per l'expressió), molts han transcendit limitacions, hem acceptat dificultats, hem après a viure en la incertesa, ens hem fet conscients dels aferraments, hem practicat la gratitud... en definitiva hem agafat les regnes de la nostra vida.

Gràcies a tots els que heu compartit aquest preuat camí. Els que heu fet el màster en primera persona, i com diu en Borja, els que l'heu viscut des de fora...  i el seguireu vivint! :-)

Estic contenta d'haver estat una petita gota en cada onada que hem viscut aquest darrer any, en l'immens oceà que és la vida. Esperant trobar-vos de nou ben aviat, seguiré fluint.

El meu més sincer Namasté.
GRÀÀÀÀÀCIES de tot cor!