dissabte, 13 d’agost de 2011

Amb els peus a terra, el cor al cel, i seguint les fletxes grogues!

Hi ha vegades que la vida et sacseja de tal manera que sembla que perdis totalment el rumb. En el nostre cas, res podrà ser igual després de la pèrdua de la nostra petita Elna.

Com després d'una gran tempesta, cal esperar que la mar es calmi per tornar a redreçar el timó i redefinir el nord que havies marcat en el teu mapa.

Així estava al començar el Camí de Santiago i segueixo encara dansant amb les onades... ni molt menys les aigües es calmen, doncs encara no veig res més enllà de les aigües turbulentes i la mar agitada, però sí he descobert que es pot gaudir mentre res està clar i et sents perdut. Podríem dir que així com es pot ballar amb la POR, també es pot ballar amb la INCERTESA... quines dues grans senyores!


El camí de Santiago m'ha portat molts nous aprenentatges, moltes metàfores i reflexions que es poden extrapolar a la vida quotidiana. Una d'elles va ser un regal de la Rosa (a veure si ho sé explicar, princesa!).

Per què és tan fàcil caminar SOL fent el Camí de Santiago? De vegades tenim por a la solitud, a no sentir-nos integrats en el nostre entorn, a ser diferents de la resta... En canvi, fent el camí, t'adones que aquesta por s'esvaeix per art de màgia. Per una banda, tens un camí traçat, un punt de partida i un punt d'arribada. Una fletxa groga a cada pas que et recorda el teu objectiu claríssim, i això et permet relaxar-te, gaudir del present, de l'ara i aquí, ser conscient de cada passa i retrobar-te amb tu mateix. Tots caminem en una direcció única, cadascú al seu ritme, amb germanor, autenticitat, i oberts de ment i esperit. Rebent amb gratitud el que el camí et regala...

Aix! La idea és, doncs, que seguim trobant les fletxes grogues del nostre camí per la vida que ens apropen als nostres somnis. A Santiago, a Barcelona o allà on anem. De vegades costen de trobar, però hi són. I si no, cal pintar-les! Com diu la Rosa, us animo a que busqueu les fletxes grogues que us apropen als vostres somnis, a la vostra missió, i no desistiu mai de fer camí, el vostre propi camí.

Buen Caminooooooo,  Bona Vida!

1 comentari:

  1. Tere, gracias una vez más por compartir y muchas felicidades por lo bien que expresas tus sentimientos y lo valiente que demuestras ser al hacerlo; gracias una vez porque en este momento de aguas turbulentas en mi vida, me animas una vez más a seguir mis propias flechas amarillas, pronto me llevarán a catalunya, yo, a veces voy al revés pero creo que debo aceptar mi sino, ta pronto, un abrazo, maitiña

    ResponElimina