diumenge, 6 d’abril de 2014

Un somriure serè

Un somriure vers la vida quan aquesta s'agita...

Un somriure de cor, de gratitud, serè, ...perquè així com els núvols foscos porten gotes de frescor i són sinònim de vida, els moments dolorosos porten aprenentatge i, ho permetem o no, poden esculpir-nos fins i tot l'ànima.

Som com un arbre que creix amb ànsia, solcant les seves arrels per seguir conquerint el cel, i en trobar una roca sota el tronc primer intenta al·liar-se amb ella, després reduir-la, potser abraçar-la, o bé vorejar-la per tal de seguir ferm el seu camí d'arrelar-se a la vida i poder seguir jugant amb els estels.

La pluja fina que ens ofereix la vida va calant la nostra pell, la hidrata i alhora l'arruga. La fa testimoni de les experiències, de rialles i tristors, de colors vius i altres d'apagats que es dibuixen al nostre pas.

Mirant aquell estel que em guia, o bé l'horitzó llunyà on neix el sol i la meva esperança cada dia, vull mantenir un somriure suau i serè, un somriure d'un cor calmat, agraït, que batega fent el seu camí, de llibertat i amor, espero que imperturbables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada