Un somriure vers la vida quan aquesta s'agita...Un somriure de cor, de gratitud, serè, ...perquè així com els núvols foscos porten gotes de frescor i són sinònim de vida, els moments dolorosos porten aprenentatge i, ho permetem o no, poden esculpir-nos fins i tot l'ànima.
Som com un arbre que creix amb ànsia, solcant les seves arrels per seguir conquerint el cel, i en trobar una roca sota el tronc primer intenta al·liar-se amb ella, després reduir-la, potser abraçar-la, o bé vorejar-la per tal de seguir ferm el seu camí d'arrelar-se a la vida i poder seguir jugant amb els estels.
La pluja fina que ens ofereix la vida va calant la nostra pell, la hidrata i alhora l'arruga. La fa testimoni de les experiències, de rialles i tristors, de colors vius i altres d'apagats que es dibuixen al nostre pas.
Mirant aquell estel que em guia, o bé l'horitzó llunyà on neix el sol i la meva esperança cada dia, vull mantenir un somriure suau i serè, un somriure d'un cor calmat, agraït, que batega fent el seu camí, de llibertat i amor, espero que imperturbables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada