divendres, 20 de gener de 2012

El que és fora, és dins

Cal llegir coses com aquest fragment per adonar-nos de la grandesa de l'ésser humà. Si dins nostre hi ha quelcom més gran que una galàxia, quines són les nostres possibilitats?

Així comencen els meus apunts de fisiologia:

"El nostre cervell és més complex que una galàxia plena d'estrelles: s'estima que un cervell humà adult conté entre 100 i 500 trilions de connexions. Fem atenció, per un moment, a aquesta quantificació descomunal i vasta. El 1998, l'astrònom Paul S.Butterworth va estimar en 100 bilions les estrelles de la nostra galàxia. Amb trilions de connexions sinàptiques entre les cèl·lules del cervell, les possibilitats són ingents.


Podem dir que el sistema nerviós presenta plasticitat en tant que pot canviar, pot canviar en resposta a la informació genètica de les cèl·lules que el componen i en resposta a l'experiència, vista com el conjunt d'interaccions que té amb un medi variable.


En definitiva, podem afirmar que la neuroplasticitat pot exercir els seus efectes en el desenvolupament del cervell com en l'edat adulta."

Recordo els quilòmetres i quilòmetres que vam fer 'a les fosques' aquest estiu pel mig del Serengueti amb un cel 'minat' d'estels. Si el nostre cervell és com el firmament... no ens posem més excuses per honorar la vida i a qui ens ha creat. Sempre hi som a temps!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada