diumenge, 22 de gener del 2012

Des-preocupada-ment

La vida, sovint, ens parla en forma de metàfores que ens ajuden a comprendre millor la realitat. La setmana passada en Sergi Torres* me'n va regalar una que em permet compartir en el bloc.
...
Tots tenim problemes, preocupacions, temes a resoldre que ens ocupen gran part de la nostra ment, també del nostre cor i, en conseqüència, no ens deixen caminar per la vida amb total plenitud.

Hi ha certes preocupacions que ni tan sols ho són, de preocupacions! Sembla que formin part del present però només ens falta donar el pas de deixar-les anar, ja que continuem aferrats a elles per por a la incertesa. La raó les alimenta, però sabem que el nostre cor ha deixat de nodrir-les.

Us sona? ...Aquella feina que ja no ens il·lusiona, aquella parella en la que hem deixat de creure, aquella amistat que només és compromís, aquella relació que ens pesa... El concepte de 'deixar anar' és dolorós perquè implica desaferrament, desidentificació, mort... i valentia per atrevir-nos a permetre que neixin coses noves.

Observo el que fa l'arbre, que es desprèn de les fulles quan sap que ja no té sentit seguir aferrat a elles. Gràcies a deixar-les anar, aquestes poden passar a formar part d'un altre sistema i transformar-se en quelcom diferent i valuós: l'humus; que, de nou, tornarà a nodrir l'arbre tancant el cicle de la pròpia vida. 

El més interessant és veure com fa aquest procés: Quan l'arbre sent que s'ha de 'desaferrar', deixa d'enviar saba a les fulles. En d'altres paraules, deixa d'enviar-lis energia. Fent això, li és molt més fàcil desprendre's d'una fulla que mor per inanició, que cau pel seu propi pes i amb naturalitat... que no pas d'una fulla que encara està viva.

Deixar d'enviar energia a un problema ve a ser com deixar de pensar en ell. Hem d'aconseguir ocupar la ment (i la vida!) amb les coses que ens il·lusionen i que ens nodreixen. Si no podem transformar i fer renéixer les que han mort en el nostre cor, millor aturar-nos i aprendre a esperar amb confiança que, malgrat sentir-nos despullats, noves fulles naixeran. 

Sabem del cert que si no alimentem una idea, aquesta morirà. No sabem quan trigarà a passar, ni com esdevindrà, ... però fins i tot és possible que passi que, en arribar aquell moment tan temut, ja no recordem, ni tan sols, que allò formava part de nosaltres.

* Sergi Torres: http://sergitorres.es/ Aquí teniu l'enllaç al seu web i us convido a que el conegueu i us deixeu inspirar per la seva forma de viure i veure la vida. Cada dimecres fa una conferència a Aurea's i el proper dia 31 de gener estarà a Canvi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada