La vida que gira...

'Remake' d'un article d'Ecologia Emocional

Com a l'ecologia, la vida no té principi ni final. La vida és continuïtat.

 

Els homes hem creat el temps per tenir la sensació de control, però igual que a la natura, la vida comença i acaba al mateix instant. Com han dit pensadors i filòsofs al llarg de la història, just en el moment de néixer, comencem a morir; en el mateix moment de guanyar, comencem a perdre...

 

Estant a Varanassi (Nord Índia) aquest estiu, vaig poder apreciar intensament la vida i la mort: cossos humans a les pires crematòries, un cos difunt de nen petit que era llençat al Ganges..., al mateix moment un petit ocell que, renunciant a la por, s’aferrava tot sol a la vida, i poca estona després, una petit vedell que tot just neixia uns metres riu avall. La vida és sagrada, i també ho és la mort.

 

Entenc la roda com a símbol de continuïtat. Tot gira, com la Terra, els planetes, el cicle de l’aigua, la matèria, la nostra sang… M’agrada quedar-me amb aquesta imatge emblemàtica i simbòlica d’aquest país que per mi ho conté tot.

 

En aquests moments em trobo fent aquest article final, quan just és a punt de començar el nou curs. Sento més vives les ganes de començar de nou, que el record del comiat… Acabant els treballs i articles, quan ja he rebut el correu de benvinguda al nou curs. Vull pensar que això és la vida, relativa o real, i que segueix girant, sense principi ni final.