dissabte, 13 de novembre del 2010

La vida en un botó


De regal: un botó. Així va acabar la classe de meditació del primer dia a Àmbit.
Curiós haver d’observar, experimentar i contemplar un objecte tan simple i petit com un botó. I quin millor regal, i també sorpresa al cap d’un mes, de compartir l’experiència de cadascú. L’apassionant món minimalista que obre les portes a un gran univers de reflexions. En resumeixo algunes:

La idea Trau-Botó: la combinació perfecte!
La Unió de les parts de forma fàcil i eficaç.
Senzillesa com essència, simplicitat, humilitat de concepte. Però alhora adaptació als temps moderns, doncs ha sobreviscut des de la Prehistòria!
Gratitud a la seva vocació de servei.
Evocació a la Infantesa, tot recordant la capsa de llautó de la mare o l'àvia que tant ens fascinava de petits.
Visió del món per un forat… limitada?
I la curiositat màxima… com pot un botó cridar: cusa’m!!!?
Per arrodonir l’homenatge al meu botó i als companys, dir-vos que els botons van passar de ser un element noble i ornamental durant gran part de la història a esdevenir un element quotidià i ben popular en els nostres dies. De vegades femení, d’altres més masculí. Fins i tot va arribar a ser un element d’especulació, quan encara no s’havien descobert materials com el plàstic, amb el que alguns es varen arruinar i tot (la crisi del botó! tot es repeteix…); i també va ser durant temps un element mal vist, ja que donava a les senyores la possibilitat de despullar-se ràpidament, no havent-se de descosir el vestit. Guaiii!
Tot un luxe tenir botons a la nostra vida, ja ho veieu.
Gràcies petitons! Sou uns herois!

Una frase: "Cóseme un ojal al corazón que me abroche a tus sueños"
Una cançó: Tots els botons (Beth)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada