Vacances Emocionals

La sensació de fer 'vacances emocionals' per mi va associada a un descans i drenatge de les emocions que ens governen en el dia a dia. De vegades, necessitem desconnectar més que gestionar. Buidar-nos per tornar a omplir-nos, allunyar-nos de l'escenari on es 'cou' el dia a dia emocional per passar a ser, temporalment, un mer observador. Poder prendre distància i deixar anar tot el que ens perturba. Podria ser, metafòricament parlant, com aturar els cavalls (les emocions), baixar del carro (aturar el cos) i prendre'ns un merescut descans.

Les emocions ens acompanyen cada dia i són les que ens mouen a l'acció. Per aquest motiu ens poden causar cansament, o en canvi, fer-nos sentir més vitals i enèrgics. Gràcies a les emocions ens sentim vius.

Més enllà de la gestió emocional que fem a diari i que implica un aprenentatge constant : no deixar-nos endur per l'ego, no reaccionar a la primera de canvi, tenir una mirada optimista, ser resilients, buscar respostes assertives, triar les fonts d'energia regeneradores (i no tòxiques), comprendre les emocions que se'ns disparen, etc., hi ha la possibilitat d'aturar-nos a observar què està passant.

Fer vacances 'convencionals' pot no tenir res a veure amb fer vacances mentals i tampoc amb fer vacances emocionals. Podem estar a una illa paradisíaca descansant físicament i tenir les preocupacions ocupant la nostra ment i donant voltes pel nostre cap sense parar, o les emocions aferrades al nostre cor i moure'ns per la vida a la seva voluntat i a la deriva.

Hi ha moments a la vida que no podem fer vacances, tot i necessitar-les molt. Amb les emocions i els pensaments passa el mateix. Hi ha maneres de portar millor una situació i d'interpretar la realitat amb més serenor i optimisme quan hem de fer-hi front per seguir aprenent, creixent, caminant. Per altra banda, el que vull destacar en aquest post, és que, quan tenim l'ocasió d'aturar-nos, respirar i drenar emocions, val la pena prendre'ns el temps i el permís per fer-ho.

...per cert, ja has fet les teves 'vacances emocionals'?

Responsabilitat o covardia?

La covardia és una actitud i una manera d'actuar davant la por que qualsevol persona (sigui valenta o no) pot tenir. La covardia és la gran aliada a la por, és la falta d'ànim i de valor per lluitar contra la por. 

La por és inevitable, però aixoplugar-nos sota d'ella és de covards.

En reconèixer la por al nostre costat, provem de comprendre-la i abraçar-la des de l'adultesa. Mirar-la cara a cara i, si cal, dialogar amb ella, caminar plegats fins acceptar-la tal com és, per acabar agraïnt la seva presènica. Això pot ser un procés llarg i lent, i pot implicar tot un procés de transformació personal amb infinites recompenses.

La responsabilitat, quan la por és present, per mi hi juga un doble paper.

La responsabilitat entesa des de la nostra part nen (Anàlisi Transaccional) i combinada amb la por fa que ens aferrem encara més a la seguretat i que, racionalment, busquem totes les excuses reals i imaginàries per no moure'ns. Ens quedem bloquejats física i mentalment. Talment com un nen s'agafa a les faldilles de la mare quan vénen maldades...i si pot, s'hi amaga i tot.

La responsabilitat viscuda des de la nostra part adulta ens fa buscar les eines i els recursos necessaris, sobretot interns, per transformar aquesta por en una oportunitat per créixer i passar a l'acció, tot i la seva intenció de paralitzar-nos. Per tant, ens connecta amb la nostra valentia. Aquesta força per reorientar la nostra bruíxola interior i reafirmar-nos en el camí que volem seguir fa que la vida valgui la pena. O sigui, ens posiciona en la solució i no en el problema, amb ella construïm en lloc de destruir, ens posiciona en la vida i no en la mort.

La POR a la LLIBERTAT crea l'ORGULL de ser ESCLAU. Mijail Bakunin

'Els covards s'aixopluguen sota les normes' Jean Paul Sartre

'Els covards moren moltes vegades abans de morir' Mahatma Gandhi

'Les coses no són com són. Són com som nosaltres.'

'L'emoció és el motor de l'acció, la por ho és de l'aprenentatge'  T.C. 

Preguntes en clau coaching

¿Què faries si no tinguessis por?
¿Qui series si no tinguessis por?
Allò que fas avui... t'apropa o t'allunya del que realment vols?
Quin preu estàs pagant per no deixar anar aquesta por?
A què estàs renunciant per mantenir aquesta por? 
Quina oportunitat t'està donant?
Necessites el permís d'algú per deixar-la anar? 
Què s'estan perdent els altres i el món per no ser qui realment vols i pots ser?
Quins límits et poses? Què hi ha darrera d'aquests? Encara et són útils?
Què deixes de fer per por?


Una de les meves frases preferides, i que miro de repetir-me sovint:
si et fa por...fes-ho!