dimecres, 8 de setembre del 2010

Bloc en blanc

La vida no té paràgrafs, tampoc punts i apart, ni idees estructurades, ni tan sols un argument previ. Sovint les idees van i venen, els pensaments apareixen quan volen. No podem oblidar un fet quan volem, ni moltes vegades fer un descans per respirar quan ens convé, ni quasi posar ènfasi en allò tan important ... és tan difícil de vegades passar pàgina!

En canvi, a la vida sí hi ha admiracions, preguntes espontànies, punts i coma que no sabem ben bé mai perquè posem, rimes fortuïtes, gestos que ens delaten, paraules que ens toquen, melodies que se'ns enganxen, ... i un fil conductor que som nosaltres submergits en un destí que anem teixint, decidint o no ser-ne els protagonistes.

En aquest punt de partida d'aquesta vida en construcció inicio aquest bloc.

No és cap principi ni cap final d'etapa, més aviat és un començar continu cap a una nova vida més conscient i plena que em fa estrenar els dies amb moltes ganes de crear. Hi ha moltes paraules que m'acompanyen en aquest trajecte: coherència, confiança, valor, amistat, compromís, entusiasme, gratitud ... i moltes persones que estimo i que sento molt a prop.

Venint de l'Índia, acabant el Màster a la UB, formant-me tan com puc, dedicant hores al meu desenvolupament personal, acceptant les situacions 'no fàcils', i compromentent-me amb el meu futur, estreno aquestes ratlles exclamant: BENVINGUDA VIDA!

4 comentaris:

  1. Magnífic primer apunt. T'aniré llegint.

    I gràcies per enllaçar el meu blog! Quan tingui una estona faré el mateix amb el teu.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Que gran que ets!!!!

    Sencillament GENIAL!!!

    Quina sort de tenir una altre via de contacte per seguir-te coneixent... endavanmt amb aquest nou projecte Tere!

    Amb carinyo,

    Núria

    ResponElimina
  3. buafff, ets una valenta, companyera de camí i amiga de vida per molts anys, espero¡¡¡, congratulations¡¡¡ maite león

    ResponElimina
  4. Tere, amiga de l'ànima, enhorabona !!!

    Una curiositat: a Senegal hi ha el bosc més gran de baobabs, són uns arbres "màgics".
    Em van explicar que, eren tant bonics que es varen tornar molt i molt presumits. Deu es va enfadar i els va plantar al reves. El que es veu són les arrels, la part bonica està ara al interior de la terra...es aquella part que no es veu...

    T'estimo molt

    Sussi.

    ResponElimina